8/8/16

Poesiai+, Cultura en Tensió, MortFort

"“El Poesia i + no és només un festival, és venir a gaudir de l’experiència de la poesia”, va dir Pere Almeda, director de la Fundació Palau, abans de presentar la Nit de Poetes. “Els poetes són els milicians de la paraula, nosaltres som els militants dels milicians de la paraula”, va afirmar David Fernández durant el seu espectacle. Aquestes afirmacions donen sentit a una edició del Poesia i + que un cop més, i valgui la redundància, ha mostrat el bon estat de la poesia a casa nostra."


Per llegir-lo sencer: La necessitat de la poesia


"Cultura en tensió és una compilació de sis articles escrits des de i sobre diversos camps de sabers i pràctiques vitals: filosofia, arquitectura, periodisme musical, ecologisme, crítica política, moviments socials, escriptura... La primera aproximació ens pot generar una dislocació –d'altra banda necessària per llegir el llibre– però al pròleg, Oliveras apunta una idea que vincula tots els articles: "desapropiar la cultura, desactivar els mecanismes que la situen a un territori vedat". En altres paraules, el llibre reconeix el conflicte, sospita de qualsevol institucionalització de la cultura i "combat els imaginaris sectorials que volen ordenar i pacificar allò que en diuen teixit cultural" sentencia Oliveras. Al mateix pròleg la lectora és convidada a trobar "el seu lloc i plantejar les seves regles del joc". Amb aquests punts de partida, no és estrany que en tots els articles hi hagi "una sèrie d'ecosistemes en tensió", tal com apunta Oliveras."

Per llegir-lo sencer: Sacsejar el paisatge cultural després del 15-M

"Un gestual Galante -veu i banjo- mirava el cel constantment, es va aixecar per cantar entre el públic i va donar la volta a la imponent escultura de Pladevall. La bateria era una maleta de viatge, una bossa plena de taps de plàstic i petits objectes per insinuar sorolls diversos. Només una tablet endollada a un altaveu petit i autònom, ens recordava al desenvolupament tecnològic que ha viscut la música als darrers anys. L'escena era excèntrica i visceral, Seward és d'aquelles bandes de l'"ara i l'aquí", que demana al públic una escolta activa, que busca obrir-se a allò que ve i ho vol fer en comunitat."

Per llegir-lo sencer: MortFort: un festival per apropiar-se de la música

5/2/16

Entrevista per Núvol a Xarim Aresté



Vaig llegir una entrevista a El Periódico en què deies una cosa que em va cridar l’atenció, i això que feia dies que ja escoltava el disc. Hi deies: «La Rosada és com el darrer intent de fer algo nou amb les ruïnes de lo antic». 

Ja… Al llibre de poemes que vaig fer crec que parlo d’això tota l’estona. I jo què sé, no en tinc ni puta idea, però a la cultura d’ara sembla que Mickey Mouse és igual que Hitler i que Mozart i que Rammstein i tots tenen com els mateixos valors. És que ara ets tu qui poses els valors que vols als símbols de la Història, saps? I jo què sé, és com que Hitler pot no ser el dolent perquè ara li posem al costat un candemooor del Chiquito, i ja està. I coi…!

per llegir-la sencera: Xarim Aresté: “Necessito poder viatjar dins la cançó”