11/1/12

Sotacobert amb FentDiana

Era un dels últims diumenges d'aquestes festes nadalenques i a proposta d'en Frederic i l'Anna, ens disposàvem a fer un sobretaula-berenar amb les restes del nadal en motiu del primer concert en públic reduït del duet Fredi-i-Anna (frediana, freudiana, fentdiana..) així amics, coneguts i més que saludats anaven arribant i omplien una casa on els instruments, piano i contrabaix, presidien la sala d'estar vigilats de prop per la taula en cap plena de torrons, cava i alguna cosa més

passaven bastants minuts de l'hora indicada de manera informal, curiosament ni el correu de convocatòria ni al mateix programa s'hi especificava l'obertura del concert, quan els protagonistes prenien posició i afinaven els instruments

vora 30 minuts, diria, i 5 cançons, diria, els protagonistes es van mostrar cofois, contents i nerviosos de fer el que estaven fent, i se'n van sortir no bé, sinó millor oferint un repertori eclèctic que va rutllar per estàndards de jaç, roger mas (que rima amb jaç) i una nadala final cantada com si el públic fos un cor d'una parròquia d'un poble ben petit

tot i les imprecisions i els nervis de tot inici de llarg recorregut, els nostres músics van crear el clima que mereixia una vetllada així

i és que això de la creació del clima és allò que fa mereixedor de ser escoltat

al final, i entremig, aplaudiments de cors i somriures mentre es comentava la jugada i algú llençava el repte de seguir fent coses així per les cases d'algú

després alguns van anar a veure els pastorets del seu poble, però això ja és un altre espectacle

2 comentaris:

  1. Després d'això ja em puc morir! Gràcies Joan: és ben sabut que el lloc és la gent, i el moment també.

    ResponElimina
  2. mu bonico, mu consiso, mu entendedó, ma engustau, zizeñó!

    ResponElimina