Article d'opinió permanent

potser de tot plegat en trèiem l'eliminació de la classe mitjana

i, així, deixarem de ser dels tants que ho som o diuen que ho som, tots tant ben educats, tant ben vestits, tant políticament correctes i tant normals

potser superem el caciquisme disfressat de participació i el dit electe que diu:

-ep, tu! tu que vals, tu que t'has pronunciat, tu que has fet un cafèprocésdeparticipació amb mi...
-jo?
-si, tu, vine i ara t'ho ensenyaré...el que dius no és tot cert del tot, això ja ho saps tu en el fons, oi? I, vine, vine amb mi, fes-te dels meus, i així, podràs fer amb mi allò que dius que és cert, perquè jo sé que alguna cosa de la que dius és certa i, tu saps que jo també la busco, busco el que busques tu
en el fons de la tassa del cafè que fem junts

i tu, li diràs: NO!

mentre aquell que va començar com tu
donarà el si

i es casaran, per l'ajuntament, en un acte emotiu que serà escrit als mitjans comarcals com l'inici del relleu, la continuació d'una era de grans il·lustres ciutadans de la ciutat

captats per la fascinació, presos del fum tots els residus mentals no evaporats de la mentalitat normal rebrotaran d'entre les neurones d'amics, coneguts, saludats, no saludats, no presents, odiats, criticats, que t'odien, que no et miren per beneir, en col·lectiu silenci la llaurada intel·lectual que ens han fotut en plan boda-real

per vosaltres, diran ells, ciutadans que encara voleu tornar a ser classe mitja i bé que feu, vosaltres aspiradors d'aspirants amb tirants, gent ben vestida, viatges cars, cotxes de primera pintura i de pilotes que només serveixen per jugar amb els nens quan encara són petits i els guanyes

mentre, tu, jo seguirem amb el NO?

Serà llavors, quan les llavors del primer NO
seran el bosc espès, la selva, el matorral, la cagada de gos deixada just on ells
dos
posaran el peu de bon matí, ben vestits, ben nets i polits, contents de començar una nova vida, ara si, junts i en públic
beneits