#poparb12

Això no pretén ser -i per tant no és- una crònica fidel completa rigorosa i d'alta literatura sinó l'esbiaixada experiència que ha viscut un servidor d'una nova edició del PopArb, festival de música pop independent feta a Catalunya, entre muntanyes i  boscos al poble d'Arbúcies, escrita a raig en retalls de lletres per reviure literàriament els moments més destacables 

Els Sirles tocant mentre Martí Sales vola sobre el públic feta des del mòbil

Els "grans"
...uns Manos de Topo que, només per la veu i la capacitat d'assolir un univers musical a la circumstància constant de la derrota vital feta lletra de cançó, ja resulten interessants, però és que a més el xou en directe és bo, autèntic...

Quimi Portet que en sap massa i mai no falla en la posada en escena d'un personatge construït amb el pas dels anys als escenaris -menció directa per l'elegància rockera de Jordi Busquets a la guitarra-...

...un dels plats forts d'enguany, com s'hi juguessin a casa, Mishima, poden tenir una nit més fluixa però és impossible que no facin un bon concert, perquè mitja dotzena de cançons de cada disc són himnes pop -i ja en porten uns quants- i, sobretot, perquè en directe toquen com gats vells entregats a la causa...

...Love of Lesbian i Sidonie, amb les grans diferencies que els separen -i reconeixent que no en sóc seguidor- van mostrar l'evidència que Catalunya pot tenir bandes punteres del pop estatal espanyol...

Cara B -sempre el millor-

...gran bolo d'Els Surfing Sirles, plenament rodats i mostrant la seva millor versió, fent la tria d'un repertori que pren totes les formes del foc, l'erupció i el lliscar coent del magma, l'elegància de la flama que comença el foc del parlament i l'escalfor de la foguera que presideix un complex de garatges fet temple del gamberrisme il·lustrat...

...la bogeria sonora dels hiperactius Rusty Warriors -qui són aquests?- capaços de passejar pel cantó més electro de la vida fins al nihilisme musical...

...apunt autocrític: haver-me perdut La Banda Municipal del Polo Norte però confiar en la certesa de les paraules d'un bon amic de bolos...

...Txarli Brown és tant clàssic com passar-se mig dia -des de les 11h i fins les 17.10h- fent mojitos a la piscina d'Arbúcies en una sensació extasiant, en un kit-kat que es valora l'endemà d'haver acabat el festival, on hi va haver el moment més surrealista del #poparb12 amb els Electrotoylets difonen cultura tradicional nostrada a base de sorollets, sons i aparelles elèctrics...

...aquell nou espai que s'inaugurava l'any passat, ja s'ha afincat com un de les perles del festival, i és que els arbres que envolten l'escenari del Prat Rodó ho tenen tot per encarar la dansa que s'allargarà fins a les 5 del matí, i allà va ser on Els Amics del Bosc van fer Fluctuacions de l'Apòstol/Flam, mostrant una personalitat creixent en directe i que se'ns revela com una de les joies amagades d'enguany...

...els Arthur Caravan, sempre a ressonant al Principat des del País Valencià, i que en directe són autèntic  pop-rock de literatura directa, una banda on tots els instruments sonen en solo conjuntament...

...Visca els Very Pomelo, liderats per l'autèntic Xarim Aresté, perquè aconsegueixen fusionar caos creatiu del garatge i l'autèntica fusió de músiques rock, oferint un directe que fa créixer la fina ironia contemporània un punt feréstega que trobem als ja tres treballs discogràfics...

...Mujeres van fer un bolo sublim de garatge, espitoses cordes, set de distorsió i l'escenificació d'una bateria incansable, canya i només una balada, més gamberrisme musical...



--
El popArb és punteria fina convertida en festival de música, entorn i ambient, programació silvestre que vol oferir camí, el primer descans estiuenc de l'any on s'hi pot experimentar la transformació de l'oci en cultura