Em desobeix-ho

“tancat per mancanes” Pau Gener Gallin

sortir de mi, d'aquí. de tot. tot és massa. res és massa. la massa, pesa. les hores xiulen, els dies onomatopeies. prou. stop. parad las maquinas. la puta madera se esta acabando. i si res canvia, potser que ho engego a prendre vent. només l'abraçada. la resta, fora. sortir. exit. prou. stop. la màquina en la que t'estas convertint. stop. ja n'hi ha prou de ser, voler ser, de res, de tot. aquestes dues paraules són els únics paranys, les úniques trinxeres que et queden quan dius STOP. Ja n'hi ha prou del ser a fora. Que jo vull clourem. Vull tancar perquè tinc masses mancances. I no tinc temps, i si no el paro, el temps, això peta. M'és igual que sigui divendres, fa masses mesos que sempre em sembla dimecres. ja n'hi ha prou de voler fer dit i prendre camí i no poder-ho. El sou, els putus ous, els plats rentats, el llit, massa rebregat. No és que em faci mandra fer-me gran, és que això de fer-se GRAN és una estafa organitzada. La responsabilitat total, és diu STOP. PROU. FORA i seure enmig de la roca 

I dir: em desobeix-ho.