Deia
el peto que
portaven els tècnics de cultura durant la Festa Major de Granollers:
"La Festa és Cultura". I no podem estar-hi més d'acord,
sobretot, si pensem en quin tipus
de festa major aquesta frase és portada a l'esquena. Ja
hi ha molta tinta vessada per intentar descriure què coi passa,
perquè passa i quins efectes té aquesta Festa
Major de Blancs i Blaus durant els dies que dura a la capital del
Vallès Oriental. De
maneres
de viure
la
Festa
Major
de Granollers, n'hi ha moltes. Però
l'essencial, aquella que aporta la singularitat i que
la
fa única,
és la que viu
la
gent de les colles.
Sembla
que Blancs
i Blaus tenen
unes coordenades
clares: carnaval
de
disfresses i
plataforma cultural,
comunitat festiva
i
identitat local,
creació competitiva i participació popular. I aquestes
coordenades impliquen una visió d'allò cultural diferent a la dominant.
A més, des
de fa uns anys cap
aquí, durant la festa major, el carrer es va omplint d'algunes
proclames directament reivindicatives:
els dos últims pregons reclamen justícia social i radicalitat
democràtica, la marxa educativa de
l'any
passat va
fer-se present a la festa,
a
la
processó del Sant Blau cada any hi
ha algun comentari sobre l'actualitat política,
ja
comença a ser normal que hi hagi grans estelades
a la Porxada en
els dies clau o que sigui present a l'escenari durant el CorreAigua,
també
les
enganxines a les samarretes dels dos colors, les performances de
l'ANC o els
crits
d'independència durant el veredicte...en són només alguns exemples.
Tot
plegat, el model cultural de la festa i la presència d'elements
reivindicatius durant la setmana que dura fan que allò lògic ja sigui
impossible d'obviar. La
politització de
la festa, és un fet. Potser encara poc conscient en algunes parts de les colles, però cada cop més conscient en d'altres.
Hi
ha qui voldria que tot això no passes (i
durant molts anys ho ha aconseguit). Segons
ells, Blancs i Blaus és
una
eina de cohesió social i
no s'ha de polititzar.
No
se'n adonen que volen reduir Blancs i Blaus a un espectacle. És curiós
que no hagin entès que és el propi model de festa qui fa imparable
que això sigui així: quan un nosaltres fa la festa, és a dir, quan algú se'n apropia, esdevé subjecte polític. Ningú més que aquells que es reconeixen en situació d'igualtat i amb capacitat creativa, marcaran allò que es dirà i es farà.
La
millor eina de cohesió social és aquella que sap adaptar-se als
contextos i als temps, la que pot donar aixopluc i la que
ofereix diferents visions.
Per sort, l'oasi de la falsedat apolítica de la Festa dels Blancs i Blaus comença a esvair-se. I és de sentit comú que sigui així, perquè anul·lar
els conflictes latents o mirar de controlar l'autoorganització
popular és anar en contra de la cohesió social.
La
festa és cultura...tant com la cultura és política!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada