Selecció Natural

Segrestats per la il·lusió de trencar mites contemporanis tota una colla d'escriptors escriuen per veure qui pot ser el millor, segons un jurat no popular i esperem que no convergent, en el camp virtual de la Selecció Natural, una idea original i arrel-radical d'el Colador, associació d'artistes granolletjins, que un cop més presenta ens convida amb una proposta competitivament massa empírica i poc natural per això de que tots i totes cobrarem, valgué dir que jo encara no he entès que si tots hi guanyem perquè l'objectiu ha de ser que no es presenti ningú,e? massa contradictori massa per la massa de gent que si presentarà i abans de començar a entendre que presento vull dir que per mi el millor seria fer una festa amb els tres-cents de diners entre tots i totes els i les participants i allà si, que hi hauria d'haver un únic, natural i suat objectiu i, aquest, no hauria de ser cap altre que acabar rebentats de menjar per després acabar fent vomitats de literatura a budells i emprenyats entre uns i amb un i amb els altres, per això proposo fer-lo a l'Europa, m'agrada més aquesta idea que proposo que no pas la proposta del Colador, perquè fer servir una fórmula, digna d'un matemàtic-bombolla poc preocupat i gens ocupat de l'escriptura i de la cultura, em fa pensar que el Colador ha oblidat que tot és al carrer, des de l'arbre a la rajola que es mou, l'ocell que mira i la lluna fent-los de llum, l'amor vertader i les paraules i clar, que és sinó cultura sense carrer? Tot i això, espero que hi hagi èxit de participació, vull dir, que com a mínim s'hi presentin il·lustres competidors, jo diria il·lusos guanyadors perquè estic segur que tots s'hi presentaran pels 300 euros o per les miques més que no pas per provar-se i il·lustrar-se una mica, i que portin feina al jurat poc popular i espero que de carrer i així, que aquest pogués exigir el mínim que ha de ser que totes les propostes siguin l'intent de podar-se l'intel·lecte de l'emoció i deixar-ne el resultat escrit, presentat, entregat i declarat com el millor que han estat capaços de fer, i per dins pensar i no dir al jurat, que no ha estat per la competició sinó per l'acció de salvar la selva interior que és escriure perquè si l'amor és cultura i la cultura carrer cal dir que nosaltres o som selva o només som planta tremolant que no vol sinó tremolar i no pas descobrir que son les arrels, que volen dir radicals, les que manen en això de la selva que som tots i totes i és que el carrer vol dir que fins i tot la planta tremolant pot ser selva si s'hi posa, i si hi pateix una mica, tal com l'escriptor que pretén presentar-se, entregar-se i declarar-se d'allò o d'això davant un jurat que hauria d'exigir un mínim de selva, vull dir, lo interessant ja no és esdevenir un nou creador sinó un auto-podador per descobrir-se que ha estat durant l'estona d'haver escrit i l'escrit no ha de ser sinó la imatge d'aquesta selva, perquè ja ho sabem i és obvi que som dos en un i un en dos per no dir múltiples i no fer metàfores metabòliques i diabòliques sobre la condició d'esser humà i de filosofia viva que és la única filosofia que val la pena sempre i quan no sigui una recepta prescrita ni tant sols amb un suport sinó com un concepte abstracte meridià i, sobretot, desconegut foc abans brasa i si! prou de metàfores que sense punts més val centrar-se en les , , , , i els - - - i no és que hagi perdut el fil del que anava dient, no, que no, simplement que et despisto -us despisto- perquè així deixeu de valorar, controlar, puntuar, certificar que ja us he dit que sóc jo qui presento, entrego i declaro la meva podada, la meva meitat escapçada i per mi no valorada, i és per això, que us presento un trosset de la meva selva, una liana d'autosatisfacció creativa, una entrega que llegiu ara, entre d'altres que si presentin, espero, i és que així, només així podrà ser certa la meva proposta de selva col·lectiva tant en els textos com amb el gasto del diner en un últim sopar literari que acabi per rebentar tots els presentats entre i en ells, només així, només així seria possible que un cop fet tot plegat, poguéssim parlar d'una autèntica selecció natural, perquè si cultura és amor és carrer és selva de salvatge natural és salvatge i per tant, definitivament, una petita revolta cultural digne d'un col·lectiu i d'una col·lectivitat

només així seria possible
només així seria probable
només així seria abismal

una salvatge selva

una cultura carrer