Crònica d'un cap de setmana a Vic entre el MMVV, el Sugar, l'Hoteler...
"Just després a la Carpa Negra, el magnetisme d’El Niño de Elche prenia
l’escenari per deixar bocabadats a mig personal -just els que no
l’havíem vist mai en directe-. La seva és una proposta que també parteix
del món de la cobla i del flamenc, però que es desplaça fins a
l’electrònica més soft i experimental, el kraut rock i les penjades de
la new wave. Un còctel difícil d’etiquetar, fet amb cura però mostrat
amb desvergonyiment i acompanyat de la guitarra juganera d’un sublim
Raul Cantizano i els sintetitzadors i baix de Dario del Moral. Per si no
n’hi hagués prou, es va mostrar tant irreverent com compromès en la
part lírica en cançons com “El Comunista”, “Que Os Follen” o “Canción De
Corro De Niño Palestino”- on adapta a poetes com Antonio Orihuela.
Excentricitat ben portada i taules a l’escenari per seduir un públic que
segur, en va sortir ben ple."
per llegir-la sencera: Dispersió selectiva a Vic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada