Si hi ha encara alguna resta de les tribus que vam ser. Si els instints són el millor laberint per perdre's i relacionar-se. Si la carícia és el millor gest per regirar els budells de l'altre. Si un menjador pot ser una cova i a la cova s'hi pot dir tot. Si realment la cultura és una cosa comunitària. Si la bogeria de la certesa és la millor manera d'acceptar-nos com a humans. Si realment el més important per seduír és des d'on es canta, des d'on s'escriu i des d'on es diu. Si la mirada és just el que hi ha darrera dels ulls. Si de tant en tant, connectes amb alguna cosa indesxifrable...
és llavors que entens perquè existeix algú com Paul Fuster
és llavors que entens perquè existeix algú com Paul Fuster
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada