Poesiai+, Cultura en Tensió, MortFort

"“El Poesia i + no és només un festival, és venir a gaudir de l’experiència de la poesia”, va dir Pere Almeda, director de la Fundació Palau, abans de presentar la Nit de Poetes. “Els poetes són els milicians de la paraula, nosaltres som els militants dels milicians de la paraula”, va afirmar David Fernández durant el seu espectacle. Aquestes afirmacions donen sentit a una edició del Poesia i + que un cop més, i valgui la redundància, ha mostrat el bon estat de la poesia a casa nostra."


Per llegir-lo sencer: La necessitat de la poesia


"Cultura en tensió és una compilació de sis articles escrits des de i sobre diversos camps de sabers i pràctiques vitals: filosofia, arquitectura, periodisme musical, ecologisme, crítica política, moviments socials, escriptura... La primera aproximació ens pot generar una dislocació –d'altra banda necessària per llegir el llibre– però al pròleg, Oliveras apunta una idea que vincula tots els articles: "desapropiar la cultura, desactivar els mecanismes que la situen a un territori vedat". En altres paraules, el llibre reconeix el conflicte, sospita de qualsevol institucionalització de la cultura i "combat els imaginaris sectorials que volen ordenar i pacificar allò que en diuen teixit cultural" sentencia Oliveras. Al mateix pròleg la lectora és convidada a trobar "el seu lloc i plantejar les seves regles del joc". Amb aquests punts de partida, no és estrany que en tots els articles hi hagi "una sèrie d'ecosistemes en tensió", tal com apunta Oliveras."

Per llegir-lo sencer: Sacsejar el paisatge cultural després del 15-M

"Un gestual Galante -veu i banjo- mirava el cel constantment, es va aixecar per cantar entre el públic i va donar la volta a la imponent escultura de Pladevall. La bateria era una maleta de viatge, una bossa plena de taps de plàstic i petits objectes per insinuar sorolls diversos. Només una tablet endollada a un altaveu petit i autònom, ens recordava al desenvolupament tecnològic que ha viscut la música als darrers anys. L'escena era excèntrica i visceral, Seward és d'aquelles bandes de l'"ara i l'aquí", que demana al públic una escolta activa, que busca obrir-se a allò que ve i ho vol fer en comunitat."

Per llegir-lo sencer: MortFort: un festival per apropiar-se de la música

Entrevista per Núvol a Xarim Aresté



Vaig llegir una entrevista a El Periódico en què deies una cosa que em va cridar l’atenció, i això que feia dies que ja escoltava el disc. Hi deies: «La Rosada és com el darrer intent de fer algo nou amb les ruïnes de lo antic». 

Ja… Al llibre de poemes que vaig fer crec que parlo d’això tota l’estona. I jo què sé, no en tinc ni puta idea, però a la cultura d’ara sembla que Mickey Mouse és igual que Hitler i que Mozart i que Rammstein i tots tenen com els mateixos valors. És que ara ets tu qui poses els valors que vols als símbols de la Història, saps? I jo què sé, és com que Hitler pot no ser el dolent perquè ara li posem al costat un candemooor del Chiquito, i ja està. I coi…!

per llegir-la sencera: Xarim Aresté: “Necessito poder viatjar dins la cançó”

El curiós cas de l'AntiFolk català

article sobre el documental "This is the unfinished story of The Missing Leech (a film about something called Antifolk)"

"Malgrat que el documental no deixa evidenciada una definició única de l'antifolk –i potser aquí rau part de la seva gràcia– Ferreres s'atreveix amb el repte tot reconeixent que, amb matisos, el gènere té trets propis. El fet que les lletres reflecteixin temàtiques “socials”, “d’observació crítica de la realitat i de les relacions humanes” amb un enfocament d'humor “pres molt seriosament”. I, malgrat la negació nominal, sonen molt propers al folk: “però sempre hi ha l'actitud punk”. Alhora, Ferreres ens parla de “sonoritats lo-fi”, rebuig “total” dels clixés sonors, experiments “sense pretensions ni complexos” i amb un punt amateur “lúdic, sovint caòtic”." 

per llegir-lo sencer: El curiós cas de l'AntiFolk català 

Rituals de música a Vic

"De rituals, va la cultura, i veure com una ciutat es va preparant per rebre molts persones i es deixa omplir de música és d’allò més curiós. Mirar de copsar els ambients, desentrellar diferències, divergències i convergències entre les diferents programacions. Una mena d’exercici antropològic, perquè no només es tracta de gaudir de la música sinó de “viure” els diversos embolcalls que pot necessitar per esdevenir una celebració humana. I és que, a Vic, un cap de setmana l’any hi podem trobar de tot. D’una banda, fires del disc al carrer, la indústria fent d’indústria, la massificació de certs concerts, grups eternament amateurs a places i cantonades, gent voltant, adolescents fent d’adolescents i la descoberta eclèctica de les  propostes musicals seleccionades pel Mercat de Música Viva de Vic. Però també hi ha el sense-pressa del Contra-Tot i l’esforç continuat del gaudi underground del Sugar. I encara més,  l’hedonisme, la joventut i les bandes que demanen pas a l’Hoteler o la recuperació contundent a base d’oi!, ska i hardcore de l’Escenari Muralla del “Mercat de Música Morta”."

Per llegir-ho sencer: Rituals de música a Vic

Fusiònica

Tot i que tard us deixo l'entrevista i la crònica del 17é Fusiònica

Entrevista a l'Arni de l'Arcada: "Granollers és una ciutat de botiguers, pensada pel comerç i no per a la cultura"

"Salvaje Montoya va allargar el seu inici tant com va poder en un exercici de risc davant un públic que ja acumulava hores de música al cos. Irreverents i hedonistes, d'imaginari Tarantino i elegància de barri, els Salvaje Montoya van riure de tot el que van poder mentre llençaven els seus talls surf i "garatgeros" amb picades d'ullet a la sardana o a la cumbia. I després de la "juerga", va tornar la contundència sonora i marcadament política de la mà d'Estricalla. Els basco-cantàbrics, liderats per l'històric Fernando (Corazon de Sapo o Kuraia), van aparèixer sense cap concessió en un directe explosiu, d'esclat salvatge i d'odi social en l'essència d'aquell rock basc que va marcar una època."

Per llegir-lo sencer: El foc fet els marges

 

PopArb, Nit de Poetes i Poesia a la Fresca

Tot i que tard, deixo enllaçats els últims articles

"Un servidor es va excitar en veure com Senior alçava el puny esquerre i les deia directes en un festival que ens té acostumats a una sordesa social i política que si més no, és intrigant. Autèntic plaer el de Senior i El Cor Brutal, un recital d’amor combatiu que va regalar al públic precioses perles de rock nord-americà i precisos dards valencians."


per llegir-lo sencer: Apunts del PopArb

"Núria Martínez Vernís va demostrar perquè és una de les poetes més interessants del moment. D’escriptura, ritme i to molt propis, ofegant espirals que es desfan a l’últim moment, Vernís és el subsol de les ciutats, la contraidea de qualsevol prejudici concebut i establert, la indignació que que qüestiona la falsa moral."

per llegir-lo sencer: Tres poetes i 40 Gripaus

"Francesc Garriga, poeta de referència, compartirà la primera part de la jornada -davant la Ciutat Invisible- amb el sempre incisiu Pau Gener i l'intimisme de Teresa Colom."

per llegir-lo sencer: Vespre de poetes, versos a la fresca

Ostia Santa Paul Fuster

Si hi ha encara alguna resta de les tribus que vam ser. Si els instints són el millor laberint per perdre's i relacionar-se. Si la carícia és el millor gest per regirar els budells de l'altre. Si un menjador pot ser una cova i a la cova s'hi pot dir tot. Si realment la cultura és una cosa comunitària. Si la bogeria de la certesa és la millor manera d'acceptar-nos com a humans. Si realment el més important per seduír és des d'on es canta, des d'on s'escriu i des d'on es diu. Si la mirada és just el que hi ha darrera dels ulls.  Si de tant en tant, connectes amb alguna cosa indesxifrable...
és llavors que entens perquè existeix algú com Paul Fuster