Quan vius a un poble-ciutat o ciutat-poble sovint passa que en gaudeixes pel fet que no hi passi res o que les poques petites coses que hi passen són massa poques i massa petites, però també passa que gaudeixes de la sensació que un dia hi esclatarà tot...el fet és que quan surts a voltar per fora pots entendre com voldries aquesta teva ciutat-poble o poble-ciutat i -segur- molts voldríem que fossin possibles les topades, que vindrien a ser moments imprevistos -quasi efímers- en el quals hi ha algú o alguna cosa que t'encén l'interruptor, l'invisible et travessa i s'activa l'indefinible i és just això que dic el que hem devia passar fa uns dies a Berlín, una ciutat-ciutat-diferent enmig d'un país que s'ha fet massa important, i si resulta que no m'he explicat prou bé, que pot ser, aquesta noia de nom Alice Phoebe que toca al carrer -espai autèntic de les topades- us pot servir d'exemple
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada