Digestió del concert de Miquel Gil i Pep Botifarra + Pere Figueres a l'11é Tastautors
"El lloc és la gent. El territori són les persones. La cultura som
nosaltres. "La música no té fronteres, no hi entén d'això... neix,
viatja i es transforma si les persones en tenen ganes", va dir Miquel
Gil per explicar el que fa i comparteix amb Pep Gimeno Botifarra a
"Nus": recollir allò sembrat i repartir-ho entre la gent. I combinen
didàctica -cosa de Miquel Gil- amb plaer irreverent -accents de
Botifarra-. Combinació perfecte. Educació popular de debò. Accés -això
si i així si- a la nostra cultura."
Per llegir-lo sencer: Rebre, recollir i repartir
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
19/1/15
Tradició i recuperació
Digestió del concert d'Adrià Puntí i Xavi Alías al 11é Tastautors
"I després de la pausa de rigor vam recuperar el “Y no estava muerto no, no... y no estaba muerto, no no...” que havíem entonat mentre arribàvem a Cardedeu pensant en el que havíem llegit en cròniques i tuits dels seus darrers concerts. I carai si vam entonar bé. Al llarg de dues hores, Adrià Puntí va mostrar un estat de serena bogeria, una juganera vitalitat marcada al ritme de “Teniu pressa? Perquè jo no en tinc pas cap...”"
Per llegir-lo sencer: Tradició i recuperació
"I després de la pausa de rigor vam recuperar el “Y no estava muerto no, no... y no estaba muerto, no no...” que havíem entonat mentre arribàvem a Cardedeu pensant en el que havíem llegit en cròniques i tuits dels seus darrers concerts. I carai si vam entonar bé. Al llarg de dues hores, Adrià Puntí va mostrar un estat de serena bogeria, una juganera vitalitat marcada al ritme de “Teniu pressa? Perquè jo no en tinc pas cap...”"
Per llegir-lo sencer: Tradició i recuperació
25/11/14
arrels de l'in_cult
resultats d'un in_cult en xarxa, dispers i d'arrell
La crònica que n'ha fet en Yeray S. Iborra
El filmet "Oh? Oh! Oh...Granollers"
Podeu visitar la comunitat "A pan i cutxillu" on d'aquí ben poc hi trobareu la versió digital del cuento número 43 de la segona era del fanzine col·laboratiu.
i també podeu veure fotografies dels actes:
La crònica que n'ha fet en Yeray S. Iborra
El filmet "Oh? Oh! Oh...Granollers"
Oh? Oh! Oh… Granollers - in_cult 2014 from Casal Popular l'Esquerda on Vimeo.
Podeu visitar la comunitat "A pan i cutxillu" on d'aquí ben poc hi trobareu la versió digital del cuento número 43 de la segona era del fanzine col·laboratiu.
i també podeu veure fotografies dels actes:
13/11/14
29/10/14
La pell de la serp (Roger Mas)
Digestió del concert de Roger Mas dins la gira "El Camí de les Serps" a la Sala Naub1 de Granollers
"Corria el 1998 quan Roger Mas va idear El Camí de les Serps, però PICAP, la discogràfica per la qual havia fitxat, el va rebutjar. Fruit d'un aïllament a la muntanya en va sortir el celebrat Casafont, on el solsoní hi va introduir algunes de les cançons del disc fallit. Les sobrants van tenir lloc a Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells. Setze anys més tard després de fer i desfer camins, Roger Mas ha recuperat aquella idea i n'ha fet una gira de concerts amb l'estrictre ordre de les cançons i el format de power trio ideat. Cal apuntar, tanmateix, un canvi substancial: el pas del solsoní a la guitarra elèctrica."
Per llegir-lo sencer: La pell de la serp
"Corria el 1998 quan Roger Mas va idear El Camí de les Serps, però PICAP, la discogràfica per la qual havia fitxat, el va rebutjar. Fruit d'un aïllament a la muntanya en va sortir el celebrat Casafont, on el solsoní hi va introduir algunes de les cançons del disc fallit. Les sobrants van tenir lloc a Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells. Setze anys més tard després de fer i desfer camins, Roger Mas ha recuperat aquella idea i n'ha fet una gira de concerts amb l'estrictre ordre de les cançons i el format de power trio ideat. Cal apuntar, tanmateix, un canvi substancial: el pas del solsoní a la guitarra elèctrica."
Per llegir-lo sencer: La pell de la serp
22/10/14
Com qui juga a un nou joc
Digestió del concert de Joan Colomo i STN dins el Festival Connexions
"La idea del festival va com anell al dit a STN, una banda formada per Adrià Plana, Néstor Giménez, Vic Moliner i Joan Terol que es planteja com una experiència de networking musical, consistent en generar concerts únics revisant les cançons d’altres cantants. En aquest cas, el centre gravitatòri era l’imaginari de Joan Colomo i el resultat va ser una confluència de dos universos molts diferents, el de l’acadèmia musical i el de l’indie alternatiu que va trobar en les ganes de jugar el nexe d’unió."
per llegir-lo sencer: Com qui juga a un nou joc
"La idea del festival va com anell al dit a STN, una banda formada per Adrià Plana, Néstor Giménez, Vic Moliner i Joan Terol que es planteja com una experiència de networking musical, consistent en generar concerts únics revisant les cançons d’altres cantants. En aquest cas, el centre gravitatòri era l’imaginari de Joan Colomo i el resultat va ser una confluència de dos universos molts diferents, el de l’acadèmia musical i el de l’indie alternatiu que va trobar en les ganes de jugar el nexe d’unió."
per llegir-lo sencer: Com qui juga a un nou joc
14/10/14
Merino, l'art de viure l'art
"Nascut en una família rural de Ribera del Fresno, Merino de seguida va
mostrar-se com un nen inquiet i amb preocupacions que desbordaven la
vida al camp i una cultura tradicional i conservadora. S'havia
instal·lat a Menorca quan va rebre una carta que l'informava de la 1a Mostra d'Art en Homenatge a Joan Miró
-organitzada pel contradictori CIT-. Va decidir venir a Granollers per
participar-hi i s'hi va quedar. Ràpidament, va connectar amb una
generació que, a través de múltiples accions i iniciatives, vivia una
eclosió cultural i política que anhelava llibertat i democràcia durant
els últims anys del franquisme i els inicis de la transacció
democràtica."
per llegir-lo sencer: Merino, l'art de viure l'art
per llegir-lo sencer: Merino, l'art de viure l'art
10/9/14
“Hi ha una intenció centrífuga, de fugir del centre, d’evitar els tòpics i consensos”
Entrevista a Jordi Oliveras, coordinador d'Indigestió i dels Fòrums Indigestió, en motiu de la 13a edició del Fòrum de Primavera celebrat un setembre de Tardor de 2014.
En aquesta edició hi ha activistes, músics, periodistes, investigadores... sempre cerqueu veus i mirades diverses. Ho feu per contraposar idees, per tenir una visió complexa i global d'allò cultural, perquè no voleu tancar qüestions sinó més aviat obrir-les...?
M’has fet dubtar amb aquesta pregunta. He dubtat per què també hi ha una dimensió en molts dels fòrums que és la de traslladar coneixement i discursos que sovint en l’entorn acadèmic, universitari o d’altres es tenen molt treballats, a un context diferent, una mica més orientat a l’acció, i potser més pendent del quotidià. I en aquest sentit, també hi ha quelcom de divulgatiu. Però tens molta raó quan dius que busquem una mirada global, o si més no exhaustiva, de les coses. També hi ha quelcom de laboratori esbojarrat: posem tots aquests discursos junts, i a veure què passa, a veure què ens suggereix, a veure amb què ho connectem cadascú... Tot i que formalment uns parlen i els altres escolten, partim de la idea que aquesta trobada ha de ser una oportunitat per tothom per conèixer altres idees i persones.
Per llegir-ho sencer: “Hi ha una intenció centrífuga, de fugir del centre, d’evitar els tòpics i consensos”
En aquesta edició hi ha activistes, músics, periodistes, investigadores... sempre cerqueu veus i mirades diverses. Ho feu per contraposar idees, per tenir una visió complexa i global d'allò cultural, perquè no voleu tancar qüestions sinó més aviat obrir-les...?
M’has fet dubtar amb aquesta pregunta. He dubtat per què també hi ha una dimensió en molts dels fòrums que és la de traslladar coneixement i discursos que sovint en l’entorn acadèmic, universitari o d’altres es tenen molt treballats, a un context diferent, una mica més orientat a l’acció, i potser més pendent del quotidià. I en aquest sentit, també hi ha quelcom de divulgatiu. Però tens molta raó quan dius que busquem una mirada global, o si més no exhaustiva, de les coses. També hi ha quelcom de laboratori esbojarrat: posem tots aquests discursos junts, i a veure què passa, a veure què ens suggereix, a veure amb què ho connectem cadascú... Tot i que formalment uns parlen i els altres escolten, partim de la idea que aquesta trobada ha de ser una oportunitat per tothom per conèixer altres idees i persones.
Per llegir-ho sencer: “Hi ha una intenció centrífuga, de fugir del centre, d’evitar els tòpics i consensos”
3/9/14
La Festa Major és...política!
Deia
el peto que
portaven els tècnics de cultura durant la Festa Major de Granollers:
"La Festa és Cultura". I no podem estar-hi més d'acord,
sobretot, si pensem en quin tipus
de festa major aquesta frase és portada a l'esquena. Ja
hi ha molta tinta vessada per intentar descriure què coi passa,
perquè passa i quins efectes té aquesta Festa
Major de Blancs i Blaus durant els dies que dura a la capital del
Vallès Oriental. De
maneres
de viure
la
Festa
Major
de Granollers, n'hi ha moltes. Però
l'essencial, aquella que aporta la singularitat i que
la
fa única,
és la que viu
la
gent de les colles.
Sembla
que Blancs
i Blaus tenen
unes coordenades
clares: carnaval
de
disfresses i
plataforma cultural,
comunitat festiva
i
identitat local,
creació competitiva i participació popular. I aquestes
coordenades impliquen una visió d'allò cultural diferent a la dominant.
A més, des
de fa uns anys cap
aquí, durant la festa major, el carrer es va omplint d'algunes
proclames directament reivindicatives:
els dos últims pregons reclamen justícia social i radicalitat
democràtica, la marxa educativa de
l'any
passat va
fer-se present a la festa,
a
la
processó del Sant Blau cada any hi
ha algun comentari sobre l'actualitat política,
ja
comença a ser normal que hi hagi grans estelades
a la Porxada en
els dies clau o que sigui present a l'escenari durant el CorreAigua,
també
les
enganxines a les samarretes dels dos colors, les performances de
l'ANC o els
crits
d'independència durant el veredicte...en són només alguns exemples.
Tot
plegat, el model cultural de la festa i la presència d'elements
reivindicatius durant la setmana que dura fan que allò lògic ja sigui
impossible d'obviar. La
politització de
la festa, és un fet. Potser encara poc conscient en algunes parts de les colles, però cada cop més conscient en d'altres.
Hi
ha qui voldria que tot això no passes (i
durant molts anys ho ha aconseguit). Segons
ells, Blancs i Blaus és
una
eina de cohesió social i
no s'ha de polititzar.
No
se'n adonen que volen reduir Blancs i Blaus a un espectacle. És curiós
que no hagin entès que és el propi model de festa qui fa imparable
que això sigui així: quan un nosaltres fa la festa, és a dir, quan algú se'n apropia, esdevé subjecte polític. Ningú més que aquells que es reconeixen en situació d'igualtat i amb capacitat creativa, marcaran allò que es dirà i es farà.
La
millor eina de cohesió social és aquella que sap adaptar-se als
contextos i als temps, la que pot donar aixopluc i la que
ofereix diferents visions.
Per sort, l'oasi de la falsedat apolítica de la Festa dels Blancs i Blaus comença a esvair-se. I és de sentit comú que sigui així, perquè anul·lar
els conflictes latents o mirar de controlar l'autoorganització
popular és anar en contra de la cohesió social.
La
festa és cultura...tant com la cultura és política!
5/6/14
25/4/14
Alice Phoebe
Quan vius a un poble-ciutat o ciutat-poble sovint passa que en gaudeixes pel fet que no hi passi res o que les poques petites coses que hi passen són massa poques i massa petites, però també passa que gaudeixes de la sensació que un dia hi esclatarà tot...el fet és que quan surts a voltar per fora pots entendre com voldries aquesta teva ciutat-poble o poble-ciutat i -segur- molts voldríem que fossin possibles les topades, que vindrien a ser moments imprevistos -quasi efímers- en el quals hi ha algú o alguna cosa que t'encén l'interruptor, l'invisible et travessa i s'activa l'indefinible i és just això que dic el que hem devia passar fa uns dies a Berlín, una ciutat-ciutat-diferent enmig d'un país que s'ha fet massa important, i si resulta que no m'he explicat prou bé, que pot ser, aquesta noia de nom Alice Phoebe que toca al carrer -espai autèntic de les topades- us pot servir d'exemple
14/4/14
Un festival encès a Granollers
article de la digestió de la preestrena de "Festival" de Sanjosex a la B1 de Granollers
"El concert va tenir un set-list extens, però que en cap cas es va fer llarg a jutjar per l'ambient que es respirava entre un públic nombrós i expectant. Sanjosex va saber desplegar Festival entre cançons marca de la casa com 'Córrer', 'Puta', una hipnòtica 'Futur Incert' i 'Quatre pensaments' amb un Xarim Aresté en estat pur. El directe va deixar intuir que a Festival Sanjosex reivindica tant el bon viure ('Que bé') com la quotidianitat senzilla ('Llegeixo'). Però aquest cop supera la malencolia en una aposta per l'ara i l'aquí ('El joc') i per una mirada fresca ('Per ser feliç' i 'M'agraden els colors'). Caldria destacar els dos avançaments, l'acidesa interpeladora de 'Fem música' i la incertesa ben entesa del hit en potència 'No hi ha mirades'."
Per llegir-lo sencer: Un festival encès a Granollers
"El concert va tenir un set-list extens, però que en cap cas es va fer llarg a jutjar per l'ambient que es respirava entre un públic nombrós i expectant. Sanjosex va saber desplegar Festival entre cançons marca de la casa com 'Córrer', 'Puta', una hipnòtica 'Futur Incert' i 'Quatre pensaments' amb un Xarim Aresté en estat pur. El directe va deixar intuir que a Festival Sanjosex reivindica tant el bon viure ('Que bé') com la quotidianitat senzilla ('Llegeixo'). Però aquest cop supera la malencolia en una aposta per l'ara i l'aquí ('El joc') i per una mirada fresca ('Per ser feliç' i 'M'agraden els colors'). Caldria destacar els dos avançaments, l'acidesa interpeladora de 'Fem música' i la incertesa ben entesa del hit en potència 'No hi ha mirades'."
Per llegir-lo sencer: Un festival encès a Granollers
10/2/14
Àpats al 10é Tastautors
us deixo les digestions dels darrers concerts de la desena edició del Tastautors de Cardedeu
"El trio s'ha equilibrat amb un Ernest Crusats expansiu i descregut, un Jordi Casadesús pletòric en tècnica i versatilitat musical i un Xavi Torrents que no només marca el ritme sinó que esdevé embolcall d'una proposta pensada pel directe de grans recintes."
per llegir-lo sencer: La màgia que descol·loca
"Eren uns quants els qui volien veure “La Cançó Necessària”, que tornava a la comarca que la va veure néixer, per recordar-ne la primera nit i veure com havia evolucionat."
per llegir-lo sencer: Ironia i reafirmació
"El trio s'ha equilibrat amb un Ernest Crusats expansiu i descregut, un Jordi Casadesús pletòric en tècnica i versatilitat musical i un Xavi Torrents que no només marca el ritme sinó que esdevé embolcall d'una proposta pensada pel directe de grans recintes."
per llegir-lo sencer: La màgia que descol·loca
"Eren uns quants els qui volien veure “La Cançó Necessària”, que tornava a la comarca que la va veure néixer, per recordar-ne la primera nit i veure com havia evolucionat."
per llegir-lo sencer: Ironia i reafirmació
20/1/14
Ljubliana & the seawolf
Aquest bloc ja és més un
abocador d'articles propis i d'altri que no pas un lloc amb una activitat pròpia com "antes",però s'entén si pensem en l'evolució, perquè sense evolució -natural-
cap cosa val la pena i clar, en tota evolució, sempre hi ha
curtcircuits, alguns que fan anar endavant i d'altres que fan anar
enrere i per això, avui, un que és dels segons: us deixo amb un autèntica descoberta, la
gent de Ljubliana and The Seawolf
12/12/13
"Jo em rebel·lo, nosaltres existim" i "...i el lloc de l'art?"
"En un moment en què l’anomenat sector cultural es troba enmig de debats i mobilitzacions per reivindicar-se com a dret social, el Centre d’Art Fundació Palau de Caldes d’Estrac impulsa una exposició imprescindible, Jo em rebel·lo, Nosaltres existim. La iniciativa esdevé una aposta per fer que la Fundació Palau sigui un espai permeable al seu entorn, capaç d’incidir en els imaginaris col·lectius de la lluita per un món més just."
per llegir-la sencera: Donar veu, connectar nodes
i un pensem, també, a La Directa...
8/11/13
Fusiònica
Tot i que tard us deixo l'entrevista i la crònica del 17é Fusiònica
Entrevista a l'Arni de l'Arcada: "Granollers és una ciutat de botiguers, pensada pel comerç i no per a la cultura"
"Salvaje Montoya va allargar el seu inici tant com va poder en un exercici de risc davant un públic que ja acumulava hores de música al cos. Irreverents i hedonistes, d'imaginari Tarantino i elegància de barri, els Salvaje Montoya van riure de tot el que van poder mentre llençaven els seus talls surf i "garatgeros" amb picades d'ullet a la sardana o a la cumbia. I després de la "juerga", va tornar la contundència sonora i marcadament política de la mà d'Estricalla. Els basco-cantàbrics, liderats per l'històric Fernando (Corazon de Sapo o Kuraia), van aparèixer sense cap concessió en un directe explosiu, d'esclat salvatge i d'odi social en l'essència d'aquell rock basc que va marcar una època."
Per llegir-lo sencer: El foc fet els marges
15/10/13
Senzillament, cultura...(I)
Article d'opinió al social.cat
"La cultura, no és -només- l'art. O dit d'altra manera, la cultura no només la fan els creadors i els treballadors que donen suport al procés i difusió de la creació artística. O, si ho voleu, la cultura no la fa –només- el dit sector cultural."
Per llegir-lo sencer: Senizllament, cultura...(I)
"La cultura, no és -només- l'art. O dit d'altra manera, la cultura no només la fan els creadors i els treballadors que donen suport al procés i difusió de la creació artística. O, si ho voleu, la cultura no la fa –només- el dit sector cultural."
Per llegir-lo sencer: Senizllament, cultura...(I)
Una Caputxeta punk
Digestió de "La Caputxeta Galàctica" d'Insectotròpics al NacioGranollers
"Més que una obra, 'La Caputxeta Galàctica' de la companyia Insectotròpics , és un artefacte que planteja la necessitat d'una rebel·lió primigènia: rebutjar allò que s'espera de nosaltres i emprendre un viatge iniciàtic."
Per llegir l'article sencer: Una Caputxeta punk
"Més que una obra, 'La Caputxeta Galàctica' de la companyia Insectotròpics , és un artefacte que planteja la necessitat d'una rebel·lió primigènia: rebutjar allò que s'espera de nosaltres i emprendre un viatge iniciàtic."
Per llegir l'article sencer: Una Caputxeta punk
Teresa la mòmia
entrevista per La Directa a Lluís Calvo i David Caño arrel de la publicació "teresa la mòmia"
"David Caño: Qualsevol pretensió de neutralitat, en l’art, és una fal·làcia. Nosaltres hem buscat la crítica sense caure en el pamflet. És, sobretot, en el to, però també en la tria dels llocs, dels temes, de les paraules, en la manera de plantejar el fet poètic, on rau la nostra subversió. Els academicismes intenten mostrar la seva manera de veure el món com mancada d’ideologia: és l’estratègia de la cultura contra el fenomen creatiu."
Per llegir-la sencera: "Amb "Teresa la mòmia" hem intentat crear un llenguatge veritablement poètic"
"David Caño: Qualsevol pretensió de neutralitat, en l’art, és una fal·làcia. Nosaltres hem buscat la crítica sense caure en el pamflet. És, sobretot, en el to, però també en la tria dels llocs, dels temes, de les paraules, en la manera de plantejar el fet poètic, on rau la nostra subversió. Els academicismes intenten mostrar la seva manera de veure el món com mancada d’ideologia: és l’estratègia de la cultura contra el fenomen creatiu."
Per llegir-la sencera: "Amb "Teresa la mòmia" hem intentat crear un llenguatge veritablement poètic"
22/9/13
MMVV 2013
Digestió dels concerts de La Iaia, Xarim Aresté, Refree, Anímic a l'entorn i al MMVV 2013
"Vam començar la jornada fent una visita llampec a la zona professional del Mercat de Música Viva de Vic, on el cansament es feia notar tant com la sensació que les coses han canviat per l’anomenada indústria musical. Per arrodonir el preludi, vam voltar sense sentit pels carrers on el riu de gent anònima es fonia amb la música que omplia qualsevol plaça. I vam fer via cap a un dels concerts més esperats de la 25a edició del Mercat de Música Viva de Vic: la presentació del nou disc de La Iaia."
per llegir-lo sencer: Canvis i evolucions al Mercat de Música Viva de Vic
"Vam començar la jornada fent una visita llampec a la zona professional del Mercat de Música Viva de Vic, on el cansament es feia notar tant com la sensació que les coses han canviat per l’anomenada indústria musical. Per arrodonir el preludi, vam voltar sense sentit pels carrers on el riu de gent anònima es fonia amb la música que omplia qualsevol plaça. I vam fer via cap a un dels concerts més esperats de la 25a edició del Mercat de Música Viva de Vic: la presentació del nou disc de La Iaia."
per llegir-lo sencer: Canvis i evolucions al Mercat de Música Viva de Vic
Subscriure's a:
Missatges (Atom)