12/3/12

Esbossos II

Tropel de Carlos Medina Gallego a Tigre de Paper

Viure de la consciència i saber entendre la història són virtuts narrades a Tropel, una dèdaca de lluita estudiantil a Colòmbia, on diferents universitaris debaten, a través de l'acció, com construir un moviment amb altres sectors populars per lluitar contra les desigualtats d'una majoria sobre una altre, mentre viuen els diferents inicis d'una joventut dispersa i diversa que encarnen cada un dels protagonistes explicant-nos vells debats col·lectius, accions belles d'agitació i la tendresa incerta de l'emoció personal en l'altre

Harraga d'Antonio Lozano a Tigre de Paper

Tots els colors de la misèria humana en una paleta on hi llista un pinzell colpidor que cerca transmetre una de les pitjors injustícies que viu aquest planeta, la migració il·legal en 360ª, el somni de fugir, morir en l'intent, convertir-se la peça petita d'un engranatge poderós i la putada de morir sentenciat en la desmemòria col·lectiva i la incomprensió de la pròpia existència

Classe Mitjana de Rosa Luxemburg

Les melodies ballables que en aquest disc experimenten una obertura pròpia del qui busca salvatjament prop de la barra del concert, fan d'aquesta gent una autèntic exemple del gamberrisme il·lustrat dalt l'escenari, una actitud per sobre de tot, sincera i desitjada que els permet fer perles musicals poc aptes per poques escoltes i lleugereses intercranials i ideals per a rockers de la imperfecció perfecta concretant-se, aquest cop, en allò que mereix ser dit en veu alta: ELS ARTISTES NO VIUEN EN CAMBRES DE GRANS TORRES ENVOLTADES DE GRANS JARDINS A LA PART ALTA (que és diu alta no perquè sigui a dalt, cap a muntanya, sinó perquè són els de la classe de dalt) ENVOLTADA D'UNA CIUTAT; i com si fos una història real, la banda explica conflictes quotidians, històries de-a-peu i ràbies interiors neutralitzades en el grup en un relat musical que hauria de ser difós en horari del culebrot de TV3

EVA de Kike Maíllo

La grisor de tots els personatges tret d'ella, la petita nena que tots hem volgut conèixer en una pel·lícula que precipita l'amor als límits d'allò que és carn i allò que no, de la passió i l'amor a un altre que existeix perquè ha sortit d'una panxa i poca cosa més que ja és molt

Repte Paul Fuster

Encara en autèntica degustació, el disc d'aquest paio té allò que molts volen, enganxar-te a la segona i viciar-te a l'infinit plaer de la música ben dita, en la visceralitat joiosa del viure i en la recompensa de les nostres pluges

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada