Poesiai+

Les quatre cròniques de les quatre vetllades viscudes al Poesiai+

"La capbussada en la poesia de Whitman va ser total. Des del primer moment, els quatre anys de traducció es notaven en l’organisme del poeta. El so i el moviment del seu recitar, a més, anava flotant per les notes d’un Rocher tan subtil com protagonista. A base de loops fronterers i apunts naturalistes, el cantautor del Maresme acompanyava la veu del mallorquí que es va girar repetidament per seduir a tot el públic present. La humanitat de Whitman va succeir-se en poemes sobre la fusió amb la natura, sobre la sexualitat i l’esclavatge, en un cant constant a la llibertat vital i a l’amor com a forma de creació. Desbordants, Pons Alorda i Rocher van aconseguir que el públic els acompanyés, en el ressò autèntic de “Hi ha una cosa dins”."

per llegir-la sencera: Un lloc per a la poesia

"Amb la llum de la nit prenen-t’ho tot, el mallorquí Carles Rebassa va pujar a l’escenari disposat a oferir la seva subversió. La seva és una poesia amb una exigència metafòrica que contrasta amb un dir rítmic, quasi pedagògic."

per llegir-la sencera:  Nit de poetes

"En resum, vam ser davant l’evidència creativa d’un gran músic que, un cop tancada l’etapa Antònia Font, desplega un imaginari farcit de racons infinits capaç d’evolucionar i en certa manera, d’alliberar-se."

per llegir-la sencera: Imaginaris Poètics

"La desena edició del Poesia i+, ha mostrat que les coordenades estan ben marcades però alhora, no s’ha acomodat després del bon gust que va deixar la novena edició. Els programadors del festival, Eduard Escoffet i Pere Almeda, han sabut arriscar i sorprendre a parts iguals, ampliant cada cop més els límits del festival en una constant recerca d’un internacionalisme artístic del fet poètic en viu i en directe. L’any que ve hi tornarem si Palau i Fabre vol."

 per llegir-la sencera: Més Poesia Si us Plau

Ostia Santa Paul Fuster

Si hi ha encara alguna resta de les tribus que vam ser. Si els instints són el millor laberint per perdre's i relacionar-se. Si la carícia és el millor gest per regirar els budells de l'altre. Si un menjador pot ser una cova i a la cova s'hi pot dir tot. Si realment la cultura és una cosa comunitària. Si la bogeria de la certesa és la millor manera d'acceptar-nos com a humans. Si realment el més important per seduír és des d'on es canta, des d'on s'escriu i des d'on es diu. Si la mirada és just el que hi ha darrera dels ulls.  Si de tant en tant, connectes amb alguna cosa indesxifrable...
és llavors que entens perquè existeix algú com Paul Fuster