Tropel de Carlos Medina Gallego a Tigre de Paper
Viure de la consciència i saber entendre la història són virtuts narrades a Tropel, una dèdaca de lluita estudiantil a Colòmbia, on diferents universitaris debaten, a través de l'acció, com construir un moviment amb altres sectors populars per lluitar contra les desigualtats d'una majoria sobre una altre, mentre viuen els diferents inicis d'una joventut dispersa i diversa que encarnen cada un dels protagonistes explicant-nos vells debats col·lectius, accions belles d'agitació i la tendresa incerta de l'emoció personal en l'altre
Harraga d'Antonio Lozano a Tigre de Paper
Tots els colors de la misèria humana en una paleta on hi llista un pinzell colpidor que cerca transmetre una de les pitjors injustícies que viu aquest planeta, la migració il·legal en 360ª, el somni de fugir, morir en l'intent, convertir-se la peça petita d'un engranatge poderós i la putada de morir sentenciat en la desmemòria col·lectiva i la incomprensió de la pròpia existència
Classe Mitjana de Rosa Luxemburg
Les melodies ballables que en aquest disc experimenten una obertura pròpia del qui busca salvatjament prop de la barra del concert, fan d'aquesta gent una autèntic exemple del gamberrisme il·lustrat dalt l'escenari, una actitud per sobre de tot, sincera i desitjada que els permet fer perles musicals poc aptes per poques escoltes i lleugereses intercranials i ideals per a rockers de la imperfecció perfecta concretant-se, aquest cop, en allò que mereix ser dit en veu alta: ELS ARTISTES NO VIUEN EN CAMBRES DE GRANS TORRES ENVOLTADES DE GRANS JARDINS A LA PART ALTA (que és diu alta no perquè sigui a dalt, cap a muntanya, sinó perquè són els de la classe de dalt) ENVOLTADA D'UNA CIUTAT; i com si fos una història real, la banda explica conflictes quotidians, històries de-a-peu i ràbies interiors neutralitzades en el grup en un relat musical que hauria de ser difós en horari del culebrot de TV3
EVA de Kike Maíllo
La grisor de tots els personatges tret d'ella, la petita nena que tots hem volgut conèixer en una pel·lícula que precipita l'amor als límits d'allò que és carn i allò que no, de la passió i l'amor a un altre que existeix perquè ha sortit d'una panxa i poca cosa més que ja és molt
Repte Paul Fuster
Encara en autèntica degustació, el disc d'aquest paio té allò que molts volen, enganxar-te a la segona i viciar-te a l'infinit plaer de la música ben dita, en la visceralitat joiosa del viure i en la recompensa de les nostres pluges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tigre de paper. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tigre de paper. Mostrar tots els missatges
12/3/12
26/1/12
Esbossos
Pau Alabajos Una amable, una trista i una petita pàtria
Una d'aquelles mirades que et qüestionen i una veu transcendentalment compromesa, és el gust per la instrumentació i l'escriptura automàtica sense fissures, és Pau Alabajos un dels altres necessaris de la nostra cançó que demostra que l'elegància no està renyida amb dir les coses pel seu nom en el seu últim treball: Una amable, una trista i una petita pàtria; i és que el cantautor valencià usa l'instint per descobrir les cordes que acompanyaran millor bonics pamflets en forma de cançó i és capaç de trobar paisatges sonors profunds i clàssics en l'emoció del viure, de la desgràcia i de la revolta.
Miquel López Crespí La guerra just acaba de començar
Amb un pròleg que ens situa perfectament en al context històric, sociocultural i polític que va provocar la vena literària del seu autor, La guerra just acaba de començar, editat per la novetat esperançadora Tigre de Paper | edicions, se'ns presenta com una obra de prosa poètica ferotge que només pot ser cruspida de forma visceral i instintiva perquè les realitats i les situacions que omplen les pàgines són crues com la carn crua i amargues com la sang freda.
Cia Jordi Bertran Poemes Visuals
L'espectacle Poemes Visuals és una oda a la senzillesa i a la imaginació de les paraules i els sons del nostre abecedari particular que tant bé va explotar Joan Brossa i que Jordi Bertran, amb la seva companyia, desenvolupa, en aquesta ocasió, com una cita fugissera per amants d'un sol cop transportant-los lluny ben lluny allà on les rialles i les complicitats són l'única via per viure i respirar
Immersió d'ix!
ix! és un d'aquells grups que injustament forma part de la segona divisió de la música independent feta en català, i és que la banda, unió de lletraferits i músics de l'emoció, és capaç d'endinsar-nos, un cop més amb el seu nou treball Immersió, en els boscos de la cultura feta expressió directa d'allò que som, no som i voldríem ser de tot un en un no del tot que serem
Una d'aquelles mirades que et qüestionen i una veu transcendentalment compromesa, és el gust per la instrumentació i l'escriptura automàtica sense fissures, és Pau Alabajos un dels altres necessaris de la nostra cançó que demostra que l'elegància no està renyida amb dir les coses pel seu nom en el seu últim treball: Una amable, una trista i una petita pàtria; i és que el cantautor valencià usa l'instint per descobrir les cordes que acompanyaran millor bonics pamflets en forma de cançó i és capaç de trobar paisatges sonors profunds i clàssics en l'emoció del viure, de la desgràcia i de la revolta.
Miquel López Crespí La guerra just acaba de començar
Amb un pròleg que ens situa perfectament en al context històric, sociocultural i polític que va provocar la vena literària del seu autor, La guerra just acaba de començar, editat per la novetat esperançadora Tigre de Paper | edicions, se'ns presenta com una obra de prosa poètica ferotge que només pot ser cruspida de forma visceral i instintiva perquè les realitats i les situacions que omplen les pàgines són crues com la carn crua i amargues com la sang freda.
Cia Jordi Bertran Poemes Visuals
L'espectacle Poemes Visuals és una oda a la senzillesa i a la imaginació de les paraules i els sons del nostre abecedari particular que tant bé va explotar Joan Brossa i que Jordi Bertran, amb la seva companyia, desenvolupa, en aquesta ocasió, com una cita fugissera per amants d'un sol cop transportant-los lluny ben lluny allà on les rialles i les complicitats són l'única via per viure i respirar
Immersió d'ix!
ix! és un d'aquells grups que injustament forma part de la segona divisió de la música independent feta en català, i és que la banda, unió de lletraferits i músics de l'emoció, és capaç d'endinsar-nos, un cop més amb el seu nou treball Immersió, en els boscos de la cultura feta expressió directa d'allò que som, no som i voldríem ser de tot un en un no del tot que serem
Subscriure's a:
Missatges (Atom)