Entrevista per Núvol a Xarim Aresté
Vaig llegir una entrevista a El Periódico en què deies una cosa que em
va cridar l’atenció, i això que feia dies que ja escoltava el disc. Hi
deies: «La Rosada és com el darrer intent de fer algo nou amb les ruïnes
de lo antic».
Ja… Al llibre de poemes que vaig fer crec que parlo
d’això tota l’estona. I jo què sé, no en tinc ni puta idea, però a la
cultura d’ara sembla que Mickey Mouse és igual que Hitler i que Mozart i
que Rammstein i tots tenen com els mateixos valors. És que ara ets tu
qui poses els valors que vols als símbols de la Història, saps? I jo què
sé, és com que Hitler pot no ser el dolent perquè ara li posem al
costat un candemooor del Chiquito, i ja està. I coi…!
per llegir-la sencera: Xarim Aresté: “Necessito poder viatjar dins la cançó”
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarim aresté. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarim aresté. Mostrar tots els missatges
5/2/16
Etiquetes de comentaris:
entrevista,
música,
nuvol,
nuvol.com,
xarim aresté
15/7/15
Poesiai+
Les quatre cròniques de les quatre vetllades viscudes al Poesiai+
"La capbussada en la poesia de Whitman va ser total. Des del primer moment, els quatre anys de traducció es notaven en l’organisme del poeta. El so i el moviment del seu recitar, a més, anava flotant per les notes d’un Rocher tan subtil com protagonista. A base de loops fronterers i apunts naturalistes, el cantautor del Maresme acompanyava la veu del mallorquí que es va girar repetidament per seduir a tot el públic present. La humanitat de Whitman va succeir-se en poemes sobre la fusió amb la natura, sobre la sexualitat i l’esclavatge, en un cant constant a la llibertat vital i a l’amor com a forma de creació. Desbordants, Pons Alorda i Rocher van aconseguir que el públic els acompanyés, en el ressò autèntic de “Hi ha una cosa dins”."
per llegir-la sencera: Un lloc per a la poesia
"Amb la llum de la nit prenen-t’ho tot, el mallorquí Carles Rebassa va pujar a l’escenari disposat a oferir la seva subversió. La seva és una poesia amb una exigència metafòrica que contrasta amb un dir rítmic, quasi pedagògic."
per llegir-la sencera: Nit de poetes
"En resum, vam ser davant l’evidència creativa d’un gran músic que, un cop tancada l’etapa Antònia Font, desplega un imaginari farcit de racons infinits capaç d’evolucionar i en certa manera, d’alliberar-se."
per llegir-la sencera: Imaginaris Poètics
"La desena edició del Poesia i+, ha mostrat que les coordenades estan ben marcades però alhora, no s’ha acomodat després del bon gust que va deixar la novena edició. Els programadors del festival, Eduard Escoffet i Pere Almeda, han sabut arriscar i sorprendre a parts iguals, ampliant cada cop més els límits del festival en una constant recerca d’un internacionalisme artístic del fet poètic en viu i en directe. L’any que ve hi tornarem si Palau i Fabre vol."
per llegir-la sencera: Més Poesia Si us Plau
"La capbussada en la poesia de Whitman va ser total. Des del primer moment, els quatre anys de traducció es notaven en l’organisme del poeta. El so i el moviment del seu recitar, a més, anava flotant per les notes d’un Rocher tan subtil com protagonista. A base de loops fronterers i apunts naturalistes, el cantautor del Maresme acompanyava la veu del mallorquí que es va girar repetidament per seduir a tot el públic present. La humanitat de Whitman va succeir-se en poemes sobre la fusió amb la natura, sobre la sexualitat i l’esclavatge, en un cant constant a la llibertat vital i a l’amor com a forma de creació. Desbordants, Pons Alorda i Rocher van aconseguir que el públic els acompanyés, en el ressò autèntic de “Hi ha una cosa dins”."
per llegir-la sencera: Un lloc per a la poesia
"Amb la llum de la nit prenen-t’ho tot, el mallorquí Carles Rebassa va pujar a l’escenari disposat a oferir la seva subversió. La seva és una poesia amb una exigència metafòrica que contrasta amb un dir rítmic, quasi pedagògic."
per llegir-la sencera: Nit de poetes
"En resum, vam ser davant l’evidència creativa d’un gran músic que, un cop tancada l’etapa Antònia Font, desplega un imaginari farcit de racons infinits capaç d’evolucionar i en certa manera, d’alliberar-se."
per llegir-la sencera: Imaginaris Poètics
"La desena edició del Poesia i+, ha mostrat que les coordenades estan ben marcades però alhora, no s’ha acomodat després del bon gust que va deixar la novena edició. Els programadors del festival, Eduard Escoffet i Pere Almeda, han sabut arriscar i sorprendre a parts iguals, ampliant cada cop més els límits del festival en una constant recerca d’un internacionalisme artístic del fet poètic en viu i en directe. L’any que ve hi tornarem si Palau i Fabre vol."
per llegir-la sencera: Més Poesia Si us Plau
Etiquetes de comentaris:
carles rebassa,
crònica,
fundació palau caldes estrac,
indi gest,
jaume c pons alorda,
joan miquel oliver,
maria rodés,
paul fuster,
poesia i +,
UD es un colectivo,
Walt Whitman,
xarim aresté
Subscriure's a:
Missatges (Atom)