us deixo les digestions dels darrers concerts de la desena edició del Tastautors de Cardedeu
"El trio s'ha equilibrat amb un Ernest Crusats expansiu i descregut, un
Jordi Casadesús pletòric en tècnica i versatilitat musical i un Xavi
Torrents que no només marca el ritme sinó que esdevé embolcall d'una
proposta pensada pel directe de grans recintes."
per llegir-lo sencer: La màgia que descol·loca
"Eren uns quants els qui volien veure “La Cançó Necessària”, que tornava a
la comarca que la va veure néixer, per recordar-ne la primera nit i
veure com havia evolucionat."
per llegir-lo sencer: Ironia i reafirmació
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançó. Mostrar tots els missatges
5/3/13
Líquens trompetes
la disgestió de l'àpat de Roger Mas a St. Boi en el marc del Barnasants
"El vaig descobrir fa uns quants anys pel videoclip de En la Rebequeria. Sense pensar-ho gaire, al cap de pocs dies tenia a les mans Mística Domèstica i DP. Mesos més tard, el vaig sentir en directe, per primer cop, a una sala de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers. Sol i a pèl, amb uns cabells molt llargs -acabava de gravar Les Cançons Tel·lúriques- aquell concert va ser el final del principi de l’addicció a Roger Mas."
per llegir-lo sencer: Líquens trompetes
"El vaig descobrir fa uns quants anys pel videoclip de En la Rebequeria. Sense pensar-ho gaire, al cap de pocs dies tenia a les mans Mística Domèstica i DP. Mesos més tard, el vaig sentir en directe, per primer cop, a una sala de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers. Sol i a pèl, amb uns cabells molt llargs -acabava de gravar Les Cançons Tel·lúriques- aquell concert va ser el final del principi de l’addicció a Roger Mas."
per llegir-lo sencer: Líquens trompetes
9/12/12
La Cançó Necessària
El 29 d'octubre de 2011 va ser una data que recordarem tota la vida. La quarta edició del Cicle de Cants i Autors (CCA) que organitzavem des del Casal Popular l'Esquerda s'acabava amb una nit especial. En vam dir emocionant i única, però des de primera hora, sabíem que allò no podia quedar en un concert i prou.
La comissió que organitzava el CCA, després de tres anys, volia tenir una pensada especial per a la quarta edició. Ens vam dir: perquè no podem, amb la humilitat i els recursos que tinguem, fer una nit amb una "idea pròpia"?. La sentència "Ens calen cançons d'ara", dita per Lluis Serrahima i que va suposar l'inici de La Nova Cançó, se'ns va revoltar just l'any que es commemorava el moviment de cants i revoltes.
Tot es va posar a lloc. Durant els tres anys de programació, havíem escoltat un seguit de cantautors/es que no només mantenien viva la flama de la cançó protesta, superant l'ostracisme que va partir durant la transacció democràtica, sinó que l'havíen fet necessària en la construcció de la nova esquerra independentista i rupturista.
Just en l'any que el sistema ja no es va vestir per dissimular-nos les misèries que l'aguanten i després d'uns anys on l'atuzucac nacional començava a esclarejar-se, des del Casal Popular l'Esquerda, vam decidir proposar a diferents cantautors compartir una nit de cançons per la lluita, l'amor i el compromís de la transformació.
Així, amb quatre rals i amb sacs d'il·lusió, 6 d'ells es van mostrar entusiasmats. Cap tipus de problema, només la il·lusió d'uns correus electrònics eren el preludi d'un recital inédit fins el moment.
La nit del 29 d'octubre de 2011, a la Casa de Cultura Sant Francesc de Granollers, es va cantar a la pell de l'emoció, per la humilitat del qui comparteix l'experiència de la revolta. Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Andreu Valor, Josep Romeu i Jordi Montañez, davant d'unes 200 persones, van oferir un recital del record, de present i pel futur. D'aquell dia en va sortir l'audiovisual "La Cançó Necessària" que vol transmetre'n l'esperit.
Després d'un any, apareix el bloc La Cançó Necessària per fer la brasa permanent que encengui un foc a qualsevol indret dels Països Catalans. Perquè la revolució necessita cançons i les cançons també viuen en les revolucions.
La comissió que organitzava el CCA, després de tres anys, volia tenir una pensada especial per a la quarta edició. Ens vam dir: perquè no podem, amb la humilitat i els recursos que tinguem, fer una nit amb una "idea pròpia"?. La sentència "Ens calen cançons d'ara", dita per Lluis Serrahima i que va suposar l'inici de La Nova Cançó, se'ns va revoltar just l'any que es commemorava el moviment de cants i revoltes.
Tot es va posar a lloc. Durant els tres anys de programació, havíem escoltat un seguit de cantautors/es que no només mantenien viva la flama de la cançó protesta, superant l'ostracisme que va partir durant la transacció democràtica, sinó que l'havíen fet necessària en la construcció de la nova esquerra independentista i rupturista.
Just en l'any que el sistema ja no es va vestir per dissimular-nos les misèries que l'aguanten i després d'uns anys on l'atuzucac nacional començava a esclarejar-se, des del Casal Popular l'Esquerda, vam decidir proposar a diferents cantautors compartir una nit de cançons per la lluita, l'amor i el compromís de la transformació.
Així, amb quatre rals i amb sacs d'il·lusió, 6 d'ells es van mostrar entusiasmats. Cap tipus de problema, només la il·lusió d'uns correus electrònics eren el preludi d'un recital inédit fins el moment.
La nit del 29 d'octubre de 2011, a la Casa de Cultura Sant Francesc de Granollers, es va cantar a la pell de l'emoció, per la humilitat del qui comparteix l'experiència de la revolta. Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Andreu Valor, Josep Romeu i Jordi Montañez, davant d'unes 200 persones, van oferir un recital del record, de present i pel futur. D'aquell dia en va sortir l'audiovisual "La Cançó Necessària" que vol transmetre'n l'esperit.
Després d'un any, apareix el bloc La Cançó Necessària per fer la brasa permanent que encengui un foc a qualsevol indret dels Països Catalans. Perquè la revolució necessita cançons i les cançons també viuen en les revolucions.
6/10/12
Estem fent l'últim #CCA12
Aquest octubre estem fent l'últim Cicle de Cants i Autors amb
carles belda, pau alabajos, caliu, marta rius, salagrau, abús, albert palomar, paul fuster, albert freixas
un cicle petit humil sincer necessàri i que s'acaba...
www.cantsiautors.cat
carles belda, pau alabajos, caliu, marta rius, salagrau, abús, albert palomar, paul fuster, albert freixas
un cicle petit humil sincer necessàri i que s'acaba...
www.cantsiautors.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)