Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contracultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contracultura. Mostrar tots els missatges
15/2/15
El curiós cas de l'AntiFolk català
article sobre el documental "This is the unfinished story of The Missing Leech (a film about something called Antifolk)"
"Malgrat que el documental no deixa evidenciada una definició única de l'antifolk –i potser aquí rau part de la seva gràcia– Ferreres s'atreveix amb el repte tot reconeixent que, amb matisos, el gènere té trets propis. El fet que les lletres reflecteixin temàtiques “socials”, “d’observació crítica de la realitat i de les relacions humanes” amb un enfocament d'humor “pres molt seriosament”. I, malgrat la negació nominal, sonen molt propers al folk: “però sempre hi ha l'actitud punk”. Alhora, Ferreres ens parla de “sonoritats lo-fi”, rebuig “total” dels clixés sonors, experiments “sense pretensions ni complexos” i amb un punt amateur “lúdic, sovint caòtic”."
per llegir-lo sencer: El curiós cas de l'AntiFolk català
"Malgrat que el documental no deixa evidenciada una definició única de l'antifolk –i potser aquí rau part de la seva gràcia– Ferreres s'atreveix amb el repte tot reconeixent que, amb matisos, el gènere té trets propis. El fet que les lletres reflecteixin temàtiques “socials”, “d’observació crítica de la realitat i de les relacions humanes” amb un enfocament d'humor “pres molt seriosament”. I, malgrat la negació nominal, sonen molt propers al folk: “però sempre hi ha l'actitud punk”. Alhora, Ferreres ens parla de “sonoritats lo-fi”, rebuig “total” dels clixés sonors, experiments “sense pretensions ni complexos” i amb un punt amateur “lúdic, sovint caòtic”."
per llegir-lo sencer: El curiós cas de l'AntiFolk català
25/11/14
arrels de l'in_cult
resultats d'un in_cult en xarxa, dispers i d'arrell
La crònica que n'ha fet en Yeray S. Iborra
El filmet "Oh? Oh! Oh...Granollers"
Podeu visitar la comunitat "A pan i cutxillu" on d'aquí ben poc hi trobareu la versió digital del cuento número 43 de la segona era del fanzine col·laboratiu.
i també podeu veure fotografies dels actes:
La crònica que n'ha fet en Yeray S. Iborra
El filmet "Oh? Oh! Oh...Granollers"
Oh? Oh! Oh… Granollers - in_cult 2014 from Casal Popular l'Esquerda on Vimeo.
Podeu visitar la comunitat "A pan i cutxillu" on d'aquí ben poc hi trobareu la versió digital del cuento número 43 de la segona era del fanzine col·laboratiu.
i també podeu veure fotografies dels actes:
13/11/14
10/9/14
“Hi ha una intenció centrífuga, de fugir del centre, d’evitar els tòpics i consensos”
Entrevista a Jordi Oliveras, coordinador d'Indigestió i dels Fòrums Indigestió, en motiu de la 13a edició del Fòrum de Primavera celebrat un setembre de Tardor de 2014.
En aquesta edició hi ha activistes, músics, periodistes, investigadores... sempre cerqueu veus i mirades diverses. Ho feu per contraposar idees, per tenir una visió complexa i global d'allò cultural, perquè no voleu tancar qüestions sinó més aviat obrir-les...?
M’has fet dubtar amb aquesta pregunta. He dubtat per què també hi ha una dimensió en molts dels fòrums que és la de traslladar coneixement i discursos que sovint en l’entorn acadèmic, universitari o d’altres es tenen molt treballats, a un context diferent, una mica més orientat a l’acció, i potser més pendent del quotidià. I en aquest sentit, també hi ha quelcom de divulgatiu. Però tens molta raó quan dius que busquem una mirada global, o si més no exhaustiva, de les coses. També hi ha quelcom de laboratori esbojarrat: posem tots aquests discursos junts, i a veure què passa, a veure què ens suggereix, a veure amb què ho connectem cadascú... Tot i que formalment uns parlen i els altres escolten, partim de la idea que aquesta trobada ha de ser una oportunitat per tothom per conèixer altres idees i persones.
Per llegir-ho sencer: “Hi ha una intenció centrífuga, de fugir del centre, d’evitar els tòpics i consensos”
En aquesta edició hi ha activistes, músics, periodistes, investigadores... sempre cerqueu veus i mirades diverses. Ho feu per contraposar idees, per tenir una visió complexa i global d'allò cultural, perquè no voleu tancar qüestions sinó més aviat obrir-les...?
M’has fet dubtar amb aquesta pregunta. He dubtat per què també hi ha una dimensió en molts dels fòrums que és la de traslladar coneixement i discursos que sovint en l’entorn acadèmic, universitari o d’altres es tenen molt treballats, a un context diferent, una mica més orientat a l’acció, i potser més pendent del quotidià. I en aquest sentit, també hi ha quelcom de divulgatiu. Però tens molta raó quan dius que busquem una mirada global, o si més no exhaustiva, de les coses. També hi ha quelcom de laboratori esbojarrat: posem tots aquests discursos junts, i a veure què passa, a veure què ens suggereix, a veure amb què ho connectem cadascú... Tot i que formalment uns parlen i els altres escolten, partim de la idea que aquesta trobada ha de ser una oportunitat per tothom per conèixer altres idees i persones.
Per llegir-ho sencer: “Hi ha una intenció centrífuga, de fugir del centre, d’evitar els tòpics i consensos”
5/6/14
25/4/14
Alice Phoebe
Quan vius a un poble-ciutat o ciutat-poble sovint passa que en gaudeixes pel fet que no hi passi res o que les poques petites coses que hi passen són massa poques i massa petites, però també passa que gaudeixes de la sensació que un dia hi esclatarà tot...el fet és que quan surts a voltar per fora pots entendre com voldries aquesta teva ciutat-poble o poble-ciutat i -segur- molts voldríem que fossin possibles les topades, que vindrien a ser moments imprevistos -quasi efímers- en el quals hi ha algú o alguna cosa que t'encén l'interruptor, l'invisible et travessa i s'activa l'indefinible i és just això que dic el que hem devia passar fa uns dies a Berlín, una ciutat-ciutat-diferent enmig d'un país que s'ha fet massa important, i si resulta que no m'he explicat prou bé, que pot ser, aquesta noia de nom Alice Phoebe que toca al carrer -espai autèntic de les topades- us pot servir d'exemple
20/1/14
Ljubliana & the seawolf
Aquest bloc ja és més un
abocador d'articles propis i d'altri que no pas un lloc amb una activitat pròpia com "antes",però s'entén si pensem en l'evolució, perquè sense evolució -natural-
cap cosa val la pena i clar, en tota evolució, sempre hi ha
curtcircuits, alguns que fan anar endavant i d'altres que fan anar
enrere i per això, avui, un que és dels segons: us deixo amb un autèntica descoberta, la
gent de Ljubliana and The Seawolf
12/12/13
"Jo em rebel·lo, nosaltres existim" i "...i el lloc de l'art?"
"En un moment en què l’anomenat sector cultural es troba enmig de debats i mobilitzacions per reivindicar-se com a dret social, el Centre d’Art Fundació Palau de Caldes d’Estrac impulsa una exposició imprescindible, Jo em rebel·lo, Nosaltres existim. La iniciativa esdevé una aposta per fer que la Fundació Palau sigui un espai permeable al seu entorn, capaç d’incidir en els imaginaris col·lectius de la lluita per un món més just."
per llegir-la sencera: Donar veu, connectar nodes
i un pensem, també, a La Directa...
8/11/13
Fusiònica
Tot i que tard us deixo l'entrevista i la crònica del 17é Fusiònica
Entrevista a l'Arni de l'Arcada: "Granollers és una ciutat de botiguers, pensada pel comerç i no per a la cultura"
"Salvaje Montoya va allargar el seu inici tant com va poder en un exercici de risc davant un públic que ja acumulava hores de música al cos. Irreverents i hedonistes, d'imaginari Tarantino i elegància de barri, els Salvaje Montoya van riure de tot el que van poder mentre llençaven els seus talls surf i "garatgeros" amb picades d'ullet a la sardana o a la cumbia. I després de la "juerga", va tornar la contundència sonora i marcadament política de la mà d'Estricalla. Els basco-cantàbrics, liderats per l'històric Fernando (Corazon de Sapo o Kuraia), van aparèixer sense cap concessió en un directe explosiu, d'esclat salvatge i d'odi social en l'essència d'aquell rock basc que va marcar una època."
Per llegir-lo sencer: El foc fet els marges
15/10/13
Senzillament, cultura...(I)
Article d'opinió al social.cat
"La cultura, no és -només- l'art. O dit d'altra manera, la cultura no només la fan els creadors i els treballadors que donen suport al procés i difusió de la creació artística. O, si ho voleu, la cultura no la fa –només- el dit sector cultural."
Per llegir-lo sencer: Senizllament, cultura...(I)
"La cultura, no és -només- l'art. O dit d'altra manera, la cultura no només la fan els creadors i els treballadors que donen suport al procés i difusió de la creació artística. O, si ho voleu, la cultura no la fa –només- el dit sector cultural."
Per llegir-lo sencer: Senizllament, cultura...(I)
Una Caputxeta punk
Digestió de "La Caputxeta Galàctica" d'Insectotròpics al NacioGranollers
"Més que una obra, 'La Caputxeta Galàctica' de la companyia Insectotròpics , és un artefacte que planteja la necessitat d'una rebel·lió primigènia: rebutjar allò que s'espera de nosaltres i emprendre un viatge iniciàtic."
Per llegir l'article sencer: Una Caputxeta punk
"Més que una obra, 'La Caputxeta Galàctica' de la companyia Insectotròpics , és un artefacte que planteja la necessitat d'una rebel·lió primigènia: rebutjar allò que s'espera de nosaltres i emprendre un viatge iniciàtic."
Per llegir l'article sencer: Una Caputxeta punk
Teresa la mòmia
entrevista per La Directa a Lluís Calvo i David Caño arrel de la publicació "teresa la mòmia"
"David Caño: Qualsevol pretensió de neutralitat, en l’art, és una fal·làcia. Nosaltres hem buscat la crítica sense caure en el pamflet. És, sobretot, en el to, però també en la tria dels llocs, dels temes, de les paraules, en la manera de plantejar el fet poètic, on rau la nostra subversió. Els academicismes intenten mostrar la seva manera de veure el món com mancada d’ideologia: és l’estratègia de la cultura contra el fenomen creatiu."
Per llegir-la sencera: "Amb "Teresa la mòmia" hem intentat crear un llenguatge veritablement poètic"
"David Caño: Qualsevol pretensió de neutralitat, en l’art, és una fal·làcia. Nosaltres hem buscat la crítica sense caure en el pamflet. És, sobretot, en el to, però també en la tria dels llocs, dels temes, de les paraules, en la manera de plantejar el fet poètic, on rau la nostra subversió. Els academicismes intenten mostrar la seva manera de veure el món com mancada d’ideologia: és l’estratègia de la cultura contra el fenomen creatiu."
Per llegir-la sencera: "Amb "Teresa la mòmia" hem intentat crear un llenguatge veritablement poètic"
22/7/13
PopArb, Nit de Poetes i Poesia a la Fresca
Tot i que tard, deixo enllaçats els últims articles
"Un servidor es va excitar en veure com Senior alçava el puny esquerre i les deia directes en un festival que ens té acostumats a una sordesa social i política que si més no, és intrigant. Autèntic plaer el de Senior i El Cor Brutal, un recital d’amor combatiu que va regalar al públic precioses perles de rock nord-americà i precisos dards valencians."
per llegir-lo sencer: Apunts del PopArb
"Núria Martínez Vernís va demostrar perquè és una de les poetes més interessants del moment. D’escriptura, ritme i to molt propis, ofegant espirals que es desfan a l’últim moment, Vernís és el subsol de les ciutats, la contraidea de qualsevol prejudici concebut i establert, la indignació que que qüestiona la falsa moral."
per llegir-lo sencer: Tres poetes i 40 Gripaus
"Francesc Garriga, poeta de referència, compartirà la primera part de la jornada -davant la Ciutat Invisible- amb el sempre incisiu Pau Gener i l'intimisme de Teresa Colom."
per llegir-lo sencer: Vespre de poetes, versos a la fresca
"Un servidor es va excitar en veure com Senior alçava el puny esquerre i les deia directes en un festival que ens té acostumats a una sordesa social i política que si més no, és intrigant. Autèntic plaer el de Senior i El Cor Brutal, un recital d’amor combatiu que va regalar al públic precioses perles de rock nord-americà i precisos dards valencians."
per llegir-lo sencer: Apunts del PopArb
"Núria Martínez Vernís va demostrar perquè és una de les poetes més interessants del moment. D’escriptura, ritme i to molt propis, ofegant espirals que es desfan a l’últim moment, Vernís és el subsol de les ciutats, la contraidea de qualsevol prejudici concebut i establert, la indignació que que qüestiona la falsa moral."
per llegir-lo sencer: Tres poetes i 40 Gripaus
"Francesc Garriga, poeta de referència, compartirà la primera part de la jornada -davant la Ciutat Invisible- amb el sempre incisiu Pau Gener i l'intimisme de Teresa Colom."
per llegir-lo sencer: Vespre de poetes, versos a la fresca
22/6/13
Grans bombes de plaer
Digestió de l'àpat de Senior i El Cor Brutal a la B1 de Granollers
"Les brillants La bomba de plaer i El somni s'ha acabat , Càntic als germans de diferent mare , amb Tormo fent-nos veure que l'harmònica és un instrument colpidor, la balada Ella plou , l'homenatge bestial Ja no hi ha ningú , el puny tancat d'Ausiàs Marx i La Gran esperança Roja i el leimotiv València, Califòrnia , són algunes de les cançons que millor van mostrar el viratge del darrer disc, centrat en posar de manifest una aposta vital que batega amor, antifeixisme i música. Amb València, Califòrnia , allò que ja sabíem de "Senior" se'ns presenta com a evident."
Per llegir-lo sencer: Grans bombes de plaer
"Les brillants La bomba de plaer i El somni s'ha acabat , Càntic als germans de diferent mare , amb Tormo fent-nos veure que l'harmònica és un instrument colpidor, la balada Ella plou , l'homenatge bestial Ja no hi ha ningú , el puny tancat d'Ausiàs Marx i La Gran esperança Roja i el leimotiv València, Califòrnia , són algunes de les cançons que millor van mostrar el viratge del darrer disc, centrat en posar de manifest una aposta vital que batega amor, antifeixisme i música. Amb València, Califòrnia , allò que ja sabíem de "Senior" se'ns presenta com a evident."
Per llegir-lo sencer: Grans bombes de plaer
30/4/13
Un bon lladre Xarim Aresté
digestió de l'àpat amb Xarim Aresté a l'Strenes de Girona per nuvol.com
"La carrera d’aquest músic és polièdrica i un punt eclèctica. Sempre en l’orbita del rock, abraça el hard-rock, el blues, el country o el rock’n'roll i pot filtrejar amb el jazz o la rumba. Ha defensat, més d’un cop, que per poder viure de la música s’ha d’acceptar una certa precarietat. Amb l’impuls de Chesapik, Xarim Aresté publica “Lladregots”, un disc que mostra algunes de les cançons que el música ha gravat sol a casa."
Per llegir-lo sencer: Un bon lladre Xarim Aresté
"La carrera d’aquest músic és polièdrica i un punt eclèctica. Sempre en l’orbita del rock, abraça el hard-rock, el blues, el country o el rock’n'roll i pot filtrejar amb el jazz o la rumba. Ha defensat, més d’un cop, que per poder viure de la música s’ha d’acceptar una certa precarietat. Amb l’impuls de Chesapik, Xarim Aresté publica “Lladregots”, un disc que mostra algunes de les cançons que el música ha gravat sol a casa."
Per llegir-lo sencer: Un bon lladre Xarim Aresté
27/4/13
Ostia Santa Paul Fuster
Si hi ha encara alguna resta de les tribus que vam ser. Si els instints són el millor laberint per perdre's i relacionar-se. Si la carícia és el millor gest per regirar els budells de l'altre. Si un menjador pot ser una cova i a la cova s'hi pot dir tot. Si realment la cultura és una cosa comunitària. Si la bogeria de la certesa és la millor manera d'acceptar-nos com a humans. Si realment el més important per seduír és des d'on es canta, des d'on s'escriu i des d'on es diu. Si la mirada és just el que hi ha darrera dels ulls. Si de tant en tant, connectes amb alguna cosa indesxifrable...
és llavors que entens perquè existeix algú com Paul Fuster
és llavors que entens perquè existeix algú com Paul Fuster
Subscriure's a:
Missatges (Atom)