Rebre, recollir i repartir

Digestió del concert de Miquel Gil i Pep Botifarra + Pere Figueres a l'11é Tastautors

"El lloc és la gent. El territori són les persones. La cultura som nosaltres. "La música no té fronteres, no hi entén d'això... neix, viatja i es transforma si les persones en tenen ganes", va dir Miquel Gil per explicar el que fa i comparteix amb Pep Gimeno Botifarra a "Nus": recollir allò sembrat i repartir-ho entre la gent. I combinen didàctica -cosa de Miquel Gil- amb plaer irreverent -accents de Botifarra-. Combinació perfecte. Educació popular de debò. Accés -això si i així si- a la nostra cultura."

Per llegir-lo sencer: Rebre, recollir i repartir

Tradició i recuperació

Digestió del concert d'Adrià Puntí i Xavi Alías al 11é Tastautors

"I després de la pausa de rigor vam recuperar el “Y no estava muerto no, no... y no estaba muerto, no no...” que havíem entonat mentre arribàvem a Cardedeu pensant en el que havíem llegit en cròniques i tuits dels seus darrers concerts. I carai si vam entonar bé. Al llarg de dues hores, Adrià Puntí va mostrar un estat de serena bogeria, una juganera vitalitat marcada al ritme de “Teniu pressa? Perquè jo no en tinc pas cap...”"

Per llegir-lo sencer: Tradició i recuperació

Nits de bona música (Pau Vallvé)

Digestió del concert de Pau Vallvé presentant "Pels dies bons" al Teatre de Ponent de Granollers dins el cicle "Dràstik" de l'Arcada Koncerts

"A l'inici deia consagració, i no em referia a un punt de vista estrictament comercial (cosa complexa) ni de reconeixement de la crítica (ja assolida). Ho deia pensant en la línia de continuïtat marcada en els darrers anys. Una línia que si no trenca ell mateix -ho va fer amb Verdet- hauria de contribuir a ampliar públic mentre reafirma l'aposta creativa investigant-ne els matisos."

Per llegir-lo sencer: Nits de bona música

La pell de la serp (Roger Mas)

Digestió del concert de Roger Mas dins la gira "El Camí de les Serps" a la Sala Naub1 de Granollers

"Corria el 1998 quan Roger Mas va idear El Camí de les Serps, però PICAP, la discogràfica per la qual havia fitxat, el va rebutjar. Fruit d'un aïllament a la muntanya en va sortir el celebrat  Casafont, on el solsoní hi va introduir algunes de les cançons del disc fallit. Les sobrants van tenir lloc a Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells. Setze anys més tard després de fer i desfer camins, Roger Mas ha recuperat aquella idea i n'ha fet una gira de concerts amb l'estrictre ordre de les cançons i el format de power trio ideat. Cal apuntar, tanmateix, un canvi substancial: el pas del solsoní a la guitarra elèctrica."

Per llegir-lo sencer: La pell de la serp

Merino, l'art de viure l'art

"Nascut en una família rural de Ribera del Fresno, Merino de seguida va mostrar-se com un nen inquiet i amb preocupacions que desbordaven la vida al camp i una cultura tradicional i conservadora. S'havia instal·lat a Menorca quan va rebre una carta que l'informava de la 1a Mostra d'Art en Homenatge a Joan Miró -organitzada pel contradictori CIT-. Va decidir venir a Granollers per participar-hi i s'hi va quedar. Ràpidament, va connectar amb una generació que, a través de múltiples accions i iniciatives, vivia una eclosió cultural i política que anhelava llibertat i democràcia durant els últims anys del franquisme i els inicis de la transacció democràtica."

per llegir-lo sencer: Merino, l'art de viure l'art

Un festival encès a Granollers

article de la digestió de la preestrena de "Festival" de Sanjosex a la B1 de Granollers

"El concert va tenir un set-list extens, però que en cap cas es va fer llarg a jutjar per l'ambient que es respirava entre un públic nombrós i expectant. Sanjosex va saber desplegar Festival  entre cançons marca de la casa com 'Córrer', 'Puta', una hipnòtica 'Futur Incert' i 'Quatre pensaments' amb un Xarim Aresté en estat pur. El directe va deixar intuir que a Festival  Sanjosex reivindica tant el bon viure ('Que bé') com la quotidianitat senzilla ('Llegeixo'). Però aquest cop supera la malencolia en una aposta per l'ara i l'aquí ('El joc') i per una mirada fresca ('Per ser feliç' i 'M'agraden els colors'). Caldria destacar els dos avançaments, l'acidesa interpeladora de 'Fem música' i la incertesa ben entesa del hit en potència 'No hi ha mirades'."

Per llegir-lo sencer: Un festival encès a Granollers

Com un Nosaltres

article de la digestió de Senior i el Cor Brutal

"El passat divendres 21 de Març, la Sala NauB1 rebia els valencians en l'estrena del nou disc i des del primer moment, Senior ho va deixar clar: “És el primer cop que les toquem...ens ha quedat un disc re-bonico!”. Combinació d'il·lusió i maduresa, és la solvència d'una proposta que té tanta ànima com ofici i que en directe sap implicar al públic, que no és pas poc, en un acte de comunió."

Per llegir-lo sencer: Com un Nosaltres

Àpats al 10é Tastautors

us deixo les digestions dels darrers concerts de la desena edició del Tastautors de Cardedeu

"El trio s'ha equilibrat amb un Ernest Crusats expansiu i descregut, un Jordi Casadesús pletòric en tècnica i versatilitat musical i un Xavi Torrents que no només marca el ritme sinó que esdevé embolcall d'una proposta pensada pel directe de grans recintes."

per llegir-lo sencer: La màgia que descol·loca

"Eren uns quants els qui volien veure “La Cançó Necessària”, que tornava a la comarca que la va veure néixer, per recordar-ne la primera nit i veure com havia evolucionat."

per llegir-lo sencer: Ironia i reafirmació

Fusiònica

Tot i que tard us deixo l'entrevista i la crònica del 17é Fusiònica

Entrevista a l'Arni de l'Arcada: "Granollers és una ciutat de botiguers, pensada pel comerç i no per a la cultura"

"Salvaje Montoya va allargar el seu inici tant com va poder en un exercici de risc davant un públic que ja acumulava hores de música al cos. Irreverents i hedonistes, d'imaginari Tarantino i elegància de barri, els Salvaje Montoya van riure de tot el que van poder mentre llençaven els seus talls surf i "garatgeros" amb picades d'ullet a la sardana o a la cumbia. I després de la "juerga", va tornar la contundència sonora i marcadament política de la mà d'Estricalla. Els basco-cantàbrics, liderats per l'històric Fernando (Corazon de Sapo o Kuraia), van aparèixer sense cap concessió en un directe explosiu, d'esclat salvatge i d'odi social en l'essència d'aquell rock basc que va marcar una època."

Per llegir-lo sencer: El foc fet els marges

 

Una Caputxeta punk

Digestió de "La Caputxeta Galàctica" d'Insectotròpics al NacioGranollers

"Més que una obra, 'La Caputxeta Galàctica' de la companyia Insectotròpics , és un artefacte que planteja la necessitat d'una rebel·lió primigènia: rebutjar allò que s'espera de nosaltres i emprendre un viatge iniciàtic."

Per llegir l'article sencer: Una Caputxeta punk

Grans bombes de plaer

Digestió de l'àpat de Senior i El Cor Brutal a la B1 de Granollers

"Les brillants La bomba de plaer i El somni s'ha acabat , Càntic als germans de diferent mare , amb Tormo fent-nos veure que l'harmònica és un instrument colpidor, la balada Ella plou , l'homenatge bestial Ja no hi ha ningú , el puny tancat d'Ausiàs Marx i La Gran esperança Roja i el leimotiv València, Califòrnia , són algunes de les cançons que millor van mostrar el viratge del darrer disc, centrat en posar de manifest una aposta vital que batega amor, antifeixisme i música. Amb València, Califòrnia , allò que ja sabíem de "Senior" se'ns presenta com a evident."


Per llegir-lo sencer: Grans bombes de plaer

Àpats al NacioGranollers.cat

digestions al naciogranollers.cat de ReL Sessions, Correbars de la Primavera Poètica i Els Nens Eutròfics

Sobredosi poètica amb La Bordalla i Els Nens Eutròfics

"A diferència del primer disc, les noves cançons denoten la creixent compactació del grup, els músics guanyen presència i profunditat, combinant melodies i registres més festius amb viatges musicals que els acosten als catalans anys 70."

per llegir-lo sencer: Sobredosi poètica amb La Bordalla i Els Nens Eutròfics.

Fent viatge amb la ReL Sessions de Lluís Fortuny

"Excèntric a l'inici, hipnòtic a mig camí i alliberador a l'últim tram, la sessió a Granollers va tenir moments de jungle quasi ravero, tambors negres, pitus tradicionals i els fantasmes de Pau Casals, Serrat o la mateixa Dharma."

per llegir-lo sencer: Fent viatge amb La Rel Sessions de Lluís Fortuny

Traçar el fil de la vida

Digestió del projecte "Habitar Granollers" del Teatro de los Sentidos

"Dissabte 13 d'abril. Arribem al Teatre Auditori de Granollers disposats a viure una experiència dels sentits , a gaudir d'un teatre que es vol conscientment diferent. Predisposats a no tenir cap informació prèvia, un cop acabada l'obratampoc tenim com a objectiu trobar-ne tot el sentit. Descriure, només, el viatge. Descriure, potser, el rastre d'uns sentits explorats a través d'un fil."


Per llegir-lol sencer: Traçar el fil de la vida

Pau Vallvé a St. Feliu

La crònica del concert de Pau Vallvé a l'Arautors d'Incívic Zone al NacioGranollers.


"Tot i que el concert va començar amb excessiu retard, la sala es va omplir per escoltar el nou treball de Pau Vallvé, De bosc (Amniòtic Records , 2012). Un treball on Pau Vallvé es mostra estrictament personal, despullat de qualsevol personatge, i amb posicionament clar. Al disc, com en la resta de treballs que signa, Vallvé assumeix la totalitat de la creació: composició, lletres, instruments, gravació, disseny i edició. Tot s'ho fa ell."

per llegir-lo sencer: Tot va molt millor si estem contents

+ Articles

aquest any hem començat forts amb les col·laboracions a diferents mitjans

Al NacioGranollers
Tenim un problema: Granollers, on ets?
L'orgull de la paraula
Justícia Verdaguer

A Núvol
La no-escena

A La Directa
Som Països Catalans comença a caminar
Versos Lliures constata que la poesia en directe és ben viva

Els primers de l'any

Si llegiu aquest bloc -no deixo de preguntar-me si algú ho fa o és només un plasma de la hierpactivitat del meu oge cultural que interessa ben poc a la resta- sabreu que escric a diferents cantonades...doncs bé, aquí en recullo la primera collita del 2013

dos anti-opinions al Social.cat
...Som criminals? (article d'urgència) fet i firmat amb en Senén Roy
...Hi ha

i a Nuvol.com sobre el disc en directe de Sanjosex!
...Fent la viu-viu
(té alguns desperfectes respecte l'estructura que vaig enviar a nuvol, però vaja, tots ho fem per amor)


i a NacioGranollers.cat sobre el primer concert a la B1 del 13 amb Murnau B, PacoSan i The Missing Leach!
...Els altres també hi són

Menú

un menú complet

de primer...

Les altres llengües de Maria -Mercè Marçal a La Directa.cat

de segon...

On crema l'amor i l'odi (sobre l'obra Incendis) al NacioGranollers.cat

de postres...
(article no publicat que havia de ser per La Directa)

Conspirant poesia

David Caño i Carles Rebassa reciten a La Clau, el nou espai d'oci alternatiu del Baix Montseny
Són, sens dubte, dues veus per a la poesia de combat dels Països Catalans. Amb una obra que re-
evoluciona qui les precedeix, han eixamplat els marges de la poesia catalana actual i tracen el camí
que ha de venir.

Juganer i palpable, Carles Rebassa, té el tel de Blai Bonet i el gest insurgent de Nicanor Parra.
Rapsode excepcional capaç de transcriure l'experiència vital del qui es belluga per tots els racons
d'un cos. Va exhibir poemes propis com Ous Dos -una evasió temporal a un lloc de treball-, El
Bard -oda a la bogeria dels seus amics- o Dona Diaz -un desplegable oral del lema d'UPyD “Lo que
nos une”, en referència al D.N.I espanyol-. Mostrant l'elegància de revoltar-se en tot moment, va
llegir Guillem Defak, Ovidi Montllor i va cloure amb Blai Bonet.

Directa agitació, David Caño beu de Cassases o Lizano i fa brasa amb la contracultura i el
situacionisme. És qui escriu d'una determinada lluita política, la de carrer, constituint-se com a veu
d'una generació que va del 22@ fins el 15M i que ho busca tot. De l'últim llibre, “PostMortem”
i “Del no-res, TOT” (Tigre de Paper 2012) en va recitar un fragment dur, d'una puresa brillant i
incendiària. Fent rodar la veu, va dir David Castillo i el ja clàssic, La Llibertat.

Tant conspiradores com Brossa, que va aparèixer en boca dels dos, aquest parell de poetes no
només convencen sinó que vencen. Un plaer tenir-los just al marge de la poesia i al costat dels
moviments socials dels Països Catalans.

....i el sobretaula amb La Bête

El debat que planteja aquesta peça teatral és descomunal i diria, atemporal. El text fa aparèixer Elomire (J. Boixaderes) com un autor, director i actor que busca l'agitació humana en el teatre, desbordat davant la proposta, del seu mecenes Conti (Abel Folk), de compartir creació i escenari amb Valere (magistral, magistral, magistral J.Bosch), personatge egocèntric, excèntric i xerraire que viu del i pel divertiment quasi insubstancial de l'art. La direcció és de Sergi Belbel -en la seva última temporada, qui sap si la peça triada és un testimoni final-, la traducció, brillant, deJordi Sallent (versos alexendrins que sonen naturals i altament comprensibles) d'una obra, escrita per David Hirson, que cou el clau del debat cultural.

Dos articles

us deixo el link de dos articles

l'apat creatiu Eloi el Bon Noi i Ninette & The GoldFish: de contrastos i opcions a la @SalaNaub1

i l'article contra-opinió Esquitxades al social.cat