Fusiònica
Tot i que tard us deixo l'entrevista i la crònica del 17é Fusiònica
"Salvaje Montoya va allargar el seu inici tant com va poder en un
exercici de risc davant un públic que ja acumulava hores de música al
cos. Irreverents i hedonistes, d'imaginari Tarantino i elegància de
barri, els Salvaje Montoya van riure de tot el que van poder mentre
llençaven els seus talls surf i "garatgeros" amb picades d'ullet a la
sardana o a la cumbia. I després de la "juerga", va tornar la
contundència sonora i marcadament política de la mà d'Estricalla. Els
basco-cantàbrics, liderats per l'històric Fernando (Corazon de Sapo o
Kuraia), van aparèixer sense cap concessió en un directe explosiu,
d'esclat salvatge i d'odi social en l'essència d'aquell rock basc que va
marcar una època."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada