crònica del concert de Tiger Menja Zebra a la SalaNaub1 per presentar el disc SuperEgo
"Van sorprendre amb Com començar una guerra (Music or Nothing,
2012) en un exercici de noise electrònic que els situava lluny de
l'etapa amb Camping i l'experiment els va portar fins al Sònar o el
Cruïlla. Ara, els vallesans Tiger Menja Zebra comencen la celebració d'una victòria –tal i com ens va explicar una veu en off just abans de l'inici del concert– que porta per nom SuperEgo (Music or Nothing, 2014)."
Per llegir-la sencera: Sense concessions
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris granollers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris granollers. Mostrar tots els missatges
16/3/15
25/11/14
arrels de l'in_cult
resultats d'un in_cult en xarxa, dispers i d'arrell
La crònica que n'ha fet en Yeray S. Iborra
El filmet "Oh? Oh! Oh...Granollers"
Podeu visitar la comunitat "A pan i cutxillu" on d'aquí ben poc hi trobareu la versió digital del cuento número 43 de la segona era del fanzine col·laboratiu.
i també podeu veure fotografies dels actes:
La crònica que n'ha fet en Yeray S. Iborra
El filmet "Oh? Oh! Oh...Granollers"
Oh? Oh! Oh… Granollers - in_cult 2014 from Casal Popular l'Esquerda on Vimeo.
Podeu visitar la comunitat "A pan i cutxillu" on d'aquí ben poc hi trobareu la versió digital del cuento número 43 de la segona era del fanzine col·laboratiu.
i també podeu veure fotografies dels actes:
13/11/14
11/11/14
Reflexions intermitents post9N
No acostumo a fer aquesta mena de penjades al bloc, ni tampoc a cap altre espai. D'opinolegs en tenim masses. I en dies com avui i en temes com el que tractaré, sovint opinar està massa renyit amb la complexitat. Però avui, després del 9N, no me'n puc estar. Vull compartir algunes dades i algunes idees que potser semblen afirmacions, però que no ho són del tot. Sense ànim de predicar ni de representar res ni ningú.
Granollers vol votar: algunes dades
L'any 2010, Granollers Decideix, va fer una consulta popular. Si fa o no fa, era tant vinculant com la d'ahir. Però, és evident, l'escenari ha canviat considerablement i l'impacte és directe.
Aquell 2010 van votar 8640 persones que de manera purament reivindicativa van celebrar una jornada de rebel·lió anticipada. 7622 van votar Si, 700 van votar No, 268 en Blanc i 50 van votar altres (nuls). El diumenge passat, al procés participatiu de pregunta doble i de context entrebancat hi van participar 17.704 persones (42,41% el cens), una mica més del doble que el 2010. 14638 van votar Si-Si, 1965 Si-No, 158 Si-Blanc, 713 No, 93 en Blanc i 407 d'altres. Les xifres parlen per si soles. A les passades europees, van votar 20.695 d'un cens de 41.741 (49.58% del cens).
Per a fer una carambola, direm que a les eleccions municipals del passat 2011 hi van participar 21239 persones (52,2%). El PSC, que s'ha mostrat ambigu amb el 9N malgrat ser un procés de participació, governa amb majoria absoluta amb 8.858 vots (!!) i els partits granollerins proconsulta, CiU, ICV, ERC i SI van obtenir junts 7.310. És obvi que la qüestió municipal i nacional no van juntes enlloc, i menys a Granollers. Però tenint present el caràcter del 9N, aquells que s'abanderen de "política municipal" a Granollers, farien bé d'apuntar-se els resultats perquè el mandat popular és ben contundent.
La propietat del resultat: allò que no hauríem d'oblidar
Més enllà del resultat -és a dir del total de la participació i dels percentatges de les opcions- hi ha un fet que em sembla destacable. Quan hi ha eleccions o un referèndum de debò, hi ha guanyadors, mig-guanyadors, perdedors i mig-perdedors. Generalment, perd la majoria per molt que sembli estúpid dir-ho en democràcia. Els partits, després, sempre tenen aquell marge per fer govern, per decidir quin president, per fer i desfer en nom de la "representació". Però lo d'ahir no es pot llegir en aquesta lògica. Perquè era un acte simbòlic. Molt més real del que ens podríem haver imaginat fa uns anys enrere però no tant contundent com volem. I com que va ser simbòlic, com fa uns anys enrere, és ingovernable. Es pot mirar d'articular, de dirigir, de canalitzar, fins i tot, de menystenir. Però la propietat dels actes col·lectius és col·lectiva, que és com dir que és de ningú perquè és de tothom. I l'acte d'ahir, si, desborda un Estat però sobretot desborda als partits, a la societat civil, als mitjans de comunicació, als moviments socials, etc.. que el volien fer i, evidentment, als que no. Cobrim-nos davant qualsevol acte d'apropiació, sospitem de qui vulgui donar explicacions tancades i respostes globals del que va passar. D'uns mesos en endavant, miraré de no oblidar que el passat 9N, la lògica representativa va quedar fora de joc i va deixar pas a un fotimer de persones fent un acte simbòlic (carregat de força) per l'autodeterminació de tot un poble.
L'abraçada: llocs des d'on mirar-s'ho
El vídeo de David Fernàndez i Artur Mas abraçant-se és, possiblement, una de les imatges del 9N. Mostra, segur, la complexitat de tot plegat. I com a cosa complexa, es pot pensar des de tants llocs que jutjar-ho em sembla estúpid. Un podria ser el del partit i llavors diríem que la CUP i CiU ens han descol.locat i que Fernàndez s'ha equivocat (...però Mas, no?). Des d'un altre lloc, podríem pensar en allò de "nova política" i "més democràcia"...i potser això vol dir també, allò. També podríem fer-nos nostre allò de "feminitzar" (o humanitzar) les pràctiques polítiques. Una altre de simple: Fernàndez estava fent de voluntari en aquell moment. Encara n'hi ha més: Fernàndez té "l'encàrrec" de no lidera res (la CUP així ho vol) i per tant, no ha de "representar" sempre el paper del "representant". Més: l'abraçada com a acte de respecte i el respecte com a paraula per definir el reconeixement de l'Altre. Filant aquesta idea, des del respecte es pot discrepar i mantenir una batalla de debò, perquè quan un no reconeix a l'altre (penso en la relació Mas-Herrera o en mil situacions quotidianes) el combat polític és pur espectacle buit de contingut. També podria ser que Mas fos tant llest i Fernàndez tant tonto, que li ha colat un gol mediàtic. I, n'hi ha un que em sembla divertit de pensar: en el fons, podria tractar-se d'un acte espontani. Finalment, també podríem fer-ho recordant alguns moments personals: quan a les primeres consultes, en una mateixa reunió o acte públic, ens posàvem d'acord gent de l'Esquerra Independentista, d'Unió, de Reagrupament, d'ERC, de SI i alguns d'ICV-EUiA o independents. Aquests són només alguns dels llocs des d'on podríem pensar la imatge. Tots vàlids, segurament. Però aquells que el que fan és confirmar teories conspiradores a partir d'una imatge obviant-ne tantes altres o aquells que volen reduir la CUP a una persona i a CiU a un president, deuen ser els mateixos que no entenen que des de fa uns 10 anys, el poble català està canviant algunes coses -prou importants- respecte l'Estat Espanyol.
Granollers vol votar: algunes dades
L'any 2010, Granollers Decideix, va fer una consulta popular. Si fa o no fa, era tant vinculant com la d'ahir. Però, és evident, l'escenari ha canviat considerablement i l'impacte és directe.
Aquell 2010 van votar 8640 persones que de manera purament reivindicativa van celebrar una jornada de rebel·lió anticipada. 7622 van votar Si, 700 van votar No, 268 en Blanc i 50 van votar altres (nuls). El diumenge passat, al procés participatiu de pregunta doble i de context entrebancat hi van participar 17.704 persones (42,41% el cens), una mica més del doble que el 2010. 14638 van votar Si-Si, 1965 Si-No, 158 Si-Blanc, 713 No, 93 en Blanc i 407 d'altres. Les xifres parlen per si soles. A les passades europees, van votar 20.695 d'un cens de 41.741 (49.58% del cens).
Per a fer una carambola, direm que a les eleccions municipals del passat 2011 hi van participar 21239 persones (52,2%). El PSC, que s'ha mostrat ambigu amb el 9N malgrat ser un procés de participació, governa amb majoria absoluta amb 8.858 vots (!!) i els partits granollerins proconsulta, CiU, ICV, ERC i SI van obtenir junts 7.310. És obvi que la qüestió municipal i nacional no van juntes enlloc, i menys a Granollers. Però tenint present el caràcter del 9N, aquells que s'abanderen de "política municipal" a Granollers, farien bé d'apuntar-se els resultats perquè el mandat popular és ben contundent.
La propietat del resultat: allò que no hauríem d'oblidar
Més enllà del resultat -és a dir del total de la participació i dels percentatges de les opcions- hi ha un fet que em sembla destacable. Quan hi ha eleccions o un referèndum de debò, hi ha guanyadors, mig-guanyadors, perdedors i mig-perdedors. Generalment, perd la majoria per molt que sembli estúpid dir-ho en democràcia. Els partits, després, sempre tenen aquell marge per fer govern, per decidir quin president, per fer i desfer en nom de la "representació". Però lo d'ahir no es pot llegir en aquesta lògica. Perquè era un acte simbòlic. Molt més real del que ens podríem haver imaginat fa uns anys enrere però no tant contundent com volem. I com que va ser simbòlic, com fa uns anys enrere, és ingovernable. Es pot mirar d'articular, de dirigir, de canalitzar, fins i tot, de menystenir. Però la propietat dels actes col·lectius és col·lectiva, que és com dir que és de ningú perquè és de tothom. I l'acte d'ahir, si, desborda un Estat però sobretot desborda als partits, a la societat civil, als mitjans de comunicació, als moviments socials, etc.. que el volien fer i, evidentment, als que no. Cobrim-nos davant qualsevol acte d'apropiació, sospitem de qui vulgui donar explicacions tancades i respostes globals del que va passar. D'uns mesos en endavant, miraré de no oblidar que el passat 9N, la lògica representativa va quedar fora de joc i va deixar pas a un fotimer de persones fent un acte simbòlic (carregat de força) per l'autodeterminació de tot un poble.
L'abraçada: llocs des d'on mirar-s'ho
El vídeo de David Fernàndez i Artur Mas abraçant-se és, possiblement, una de les imatges del 9N. Mostra, segur, la complexitat de tot plegat. I com a cosa complexa, es pot pensar des de tants llocs que jutjar-ho em sembla estúpid. Un podria ser el del partit i llavors diríem que la CUP i CiU ens han descol.locat i que Fernàndez s'ha equivocat (...però Mas, no?). Des d'un altre lloc, podríem pensar en allò de "nova política" i "més democràcia"...i potser això vol dir també, allò. També podríem fer-nos nostre allò de "feminitzar" (o humanitzar) les pràctiques polítiques. Una altre de simple: Fernàndez estava fent de voluntari en aquell moment. Encara n'hi ha més: Fernàndez té "l'encàrrec" de no lidera res (la CUP així ho vol) i per tant, no ha de "representar" sempre el paper del "representant". Més: l'abraçada com a acte de respecte i el respecte com a paraula per definir el reconeixement de l'Altre. Filant aquesta idea, des del respecte es pot discrepar i mantenir una batalla de debò, perquè quan un no reconeix a l'altre (penso en la relació Mas-Herrera o en mil situacions quotidianes) el combat polític és pur espectacle buit de contingut. També podria ser que Mas fos tant llest i Fernàndez tant tonto, que li ha colat un gol mediàtic. I, n'hi ha un que em sembla divertit de pensar: en el fons, podria tractar-se d'un acte espontani. Finalment, també podríem fer-ho recordant alguns moments personals: quan a les primeres consultes, en una mateixa reunió o acte públic, ens posàvem d'acord gent de l'Esquerra Independentista, d'Unió, de Reagrupament, d'ERC, de SI i alguns d'ICV-EUiA o independents. Aquests són només alguns dels llocs des d'on podríem pensar la imatge. Tots vàlids, segurament. Però aquells que el que fan és confirmar teories conspiradores a partir d'una imatge obviant-ne tantes altres o aquells que volen reduir la CUP a una persona i a CiU a un president, deuen ser els mateixos que no entenen que des de fa uns 10 anys, el poble català està canviant algunes coses -prou importants- respecte l'Estat Espanyol.
14/10/14
Merino, l'art de viure l'art
"Nascut en una família rural de Ribera del Fresno, Merino de seguida va
mostrar-se com un nen inquiet i amb preocupacions que desbordaven la
vida al camp i una cultura tradicional i conservadora. S'havia
instal·lat a Menorca quan va rebre una carta que l'informava de la 1a Mostra d'Art en Homenatge a Joan Miró
-organitzada pel contradictori CIT-. Va decidir venir a Granollers per
participar-hi i s'hi va quedar. Ràpidament, va connectar amb una
generació que, a través de múltiples accions i iniciatives, vivia una
eclosió cultural i política que anhelava llibertat i democràcia durant
els últims anys del franquisme i els inicis de la transacció
democràtica."
per llegir-lo sencer: Merino, l'art de viure l'art
per llegir-lo sencer: Merino, l'art de viure l'art
3/9/14
La Festa Major és...política!
Deia
el peto que
portaven els tècnics de cultura durant la Festa Major de Granollers:
"La Festa és Cultura". I no podem estar-hi més d'acord,
sobretot, si pensem en quin tipus
de festa major aquesta frase és portada a l'esquena. Ja
hi ha molta tinta vessada per intentar descriure què coi passa,
perquè passa i quins efectes té aquesta Festa
Major de Blancs i Blaus durant els dies que dura a la capital del
Vallès Oriental. De
maneres
de viure
la
Festa
Major
de Granollers, n'hi ha moltes. Però
l'essencial, aquella que aporta la singularitat i que
la
fa única,
és la que viu
la
gent de les colles.
Sembla
que Blancs
i Blaus tenen
unes coordenades
clares: carnaval
de
disfresses i
plataforma cultural,
comunitat festiva
i
identitat local,
creació competitiva i participació popular. I aquestes
coordenades impliquen una visió d'allò cultural diferent a la dominant.
A més, des
de fa uns anys cap
aquí, durant la festa major, el carrer es va omplint d'algunes
proclames directament reivindicatives:
els dos últims pregons reclamen justícia social i radicalitat
democràtica, la marxa educativa de
l'any
passat va
fer-se present a la festa,
a
la
processó del Sant Blau cada any hi
ha algun comentari sobre l'actualitat política,
ja
comença a ser normal que hi hagi grans estelades
a la Porxada en
els dies clau o que sigui present a l'escenari durant el CorreAigua,
també
les
enganxines a les samarretes dels dos colors, les performances de
l'ANC o els
crits
d'independència durant el veredicte...en són només alguns exemples.
Tot
plegat, el model cultural de la festa i la presència d'elements
reivindicatius durant la setmana que dura fan que allò lògic ja sigui
impossible d'obviar. La
politització de
la festa, és un fet. Potser encara poc conscient en algunes parts de les colles, però cada cop més conscient en d'altres.
Hi
ha qui voldria que tot això no passes (i
durant molts anys ho ha aconseguit). Segons
ells, Blancs i Blaus és
una
eina de cohesió social i
no s'ha de polititzar.
No
se'n adonen que volen reduir Blancs i Blaus a un espectacle. És curiós
que no hagin entès que és el propi model de festa qui fa imparable
que això sigui així: quan un nosaltres fa la festa, és a dir, quan algú se'n apropia, esdevé subjecte polític. Ningú més que aquells que es reconeixen en situació d'igualtat i amb capacitat creativa, marcaran allò que es dirà i es farà.
La
millor eina de cohesió social és aquella que sap adaptar-se als
contextos i als temps, la que pot donar aixopluc i la que
ofereix diferents visions.
Per sort, l'oasi de la falsedat apolítica de la Festa dels Blancs i Blaus comença a esvair-se. I és de sentit comú que sigui així, perquè anul·lar
els conflictes latents o mirar de controlar l'autoorganització
popular és anar en contra de la cohesió social.
La
festa és cultura...tant com la cultura és política!
25/3/14
Com un Nosaltres
article de la digestió de Senior i el Cor Brutal
"El passat divendres 21 de Març, la Sala NauB1 rebia els valencians en l'estrena del nou disc i des del primer moment, Senior ho va deixar clar: “És el primer cop que les toquem...ens ha quedat un disc re-bonico!”. Combinació d'il·lusió i maduresa, és la solvència d'una proposta que té tanta ànima com ofici i que en directe sap implicar al públic, que no és pas poc, en un acte de comunió."
Per llegir-lo sencer: Com un Nosaltres
"El passat divendres 21 de Març, la Sala NauB1 rebia els valencians en l'estrena del nou disc i des del primer moment, Senior ho va deixar clar: “És el primer cop que les toquem...ens ha quedat un disc re-bonico!”. Combinació d'il·lusió i maduresa, és la solvència d'una proposta que té tanta ànima com ofici i que en directe sap implicar al públic, que no és pas poc, en un acte de comunió."
Per llegir-lo sencer: Com un Nosaltres
8/11/13
Fusiònica
Tot i que tard us deixo l'entrevista i la crònica del 17é Fusiònica
Entrevista a l'Arni de l'Arcada: "Granollers és una ciutat de botiguers, pensada pel comerç i no per a la cultura"
"Salvaje Montoya va allargar el seu inici tant com va poder en un exercici de risc davant un públic que ja acumulava hores de música al cos. Irreverents i hedonistes, d'imaginari Tarantino i elegància de barri, els Salvaje Montoya van riure de tot el que van poder mentre llençaven els seus talls surf i "garatgeros" amb picades d'ullet a la sardana o a la cumbia. I després de la "juerga", va tornar la contundència sonora i marcadament política de la mà d'Estricalla. Els basco-cantàbrics, liderats per l'històric Fernando (Corazon de Sapo o Kuraia), van aparèixer sense cap concessió en un directe explosiu, d'esclat salvatge i d'odi social en l'essència d'aquell rock basc que va marcar una època."
Per llegir-lo sencer: El foc fet els marges
22/6/13
Grans bombes de plaer
Digestió de l'àpat de Senior i El Cor Brutal a la B1 de Granollers
"Les brillants La bomba de plaer i El somni s'ha acabat , Càntic als germans de diferent mare , amb Tormo fent-nos veure que l'harmònica és un instrument colpidor, la balada Ella plou , l'homenatge bestial Ja no hi ha ningú , el puny tancat d'Ausiàs Marx i La Gran esperança Roja i el leimotiv València, Califòrnia , són algunes de les cançons que millor van mostrar el viratge del darrer disc, centrat en posar de manifest una aposta vital que batega amor, antifeixisme i música. Amb València, Califòrnia , allò que ja sabíem de "Senior" se'ns presenta com a evident."
Per llegir-lo sencer: Grans bombes de plaer
"Les brillants La bomba de plaer i El somni s'ha acabat , Càntic als germans de diferent mare , amb Tormo fent-nos veure que l'harmònica és un instrument colpidor, la balada Ella plou , l'homenatge bestial Ja no hi ha ningú , el puny tancat d'Ausiàs Marx i La Gran esperança Roja i el leimotiv València, Califòrnia , són algunes de les cançons que millor van mostrar el viratge del darrer disc, centrat en posar de manifest una aposta vital que batega amor, antifeixisme i música. Amb València, Califòrnia , allò que ja sabíem de "Senior" se'ns presenta com a evident."
Per llegir-lo sencer: Grans bombes de plaer
2/5/13
Nit Espriuada a Can Pedrals
la nit de la revetlla de Sant Jordi (el 22 d'abril d'aquest 2013) vaig participar a la Nit Espriuada que organitzava la Biblioteca Can Pedrals de Granollers i, tot i que d'entrada, em sonava a cosa massa mainstream, l'experiència va ser tant divertida com interessant, de fet, sortint d'allà pensava que és una bona manera de començar el Sant Jordi (tot reivindicant autors catalans o el que sigui) i fer-lo una mica més viu (vull dir que de viu ho és, perquè hi ha gent pel carrer i té el seu morbo cultural que per un cop la gent compri roses i llibres i no altres parides, però malgrat això, el tuf d'indústria ho empastifa tot i el rastre espontani -o no- de cosa popular és residual) i per això, de fet, espero que no sigui flor d'un dia (xist!) i la revetlla de Sant Jordi (tots els 22 d'abril) sigui cosa popular, il·lustrada i perenne al pas dels anys
si en voleu més, de fotografies: facebook de Can Pedrals
p.d: haig de donar les gràcies a Salvador Espriu per haver fet el gran poema De Tant Senzill, No T'agradarà, (també a l'Esteve Plantada per haver-lo escollit) que em serví per etzibar-li a Sir Ferran Mascarell la bestiesa de contractar per una quantitat menyspreable a l'emperador Bru de Sala
si en voleu llegir una crònica: Nit Espriuada a Can Pedrals
si en voleu mirar unes fotografies: photocall de Jordi Ribo si en voleu més, de fotografies: facebook de Can Pedrals
p.d: haig de donar les gràcies a Salvador Espriu per haver fet el gran poema De Tant Senzill, No T'agradarà, (també a l'Esteve Plantada per haver-lo escollit) que em serví per etzibar-li a Sir Ferran Mascarell la bestiesa de contractar per una quantitat menyspreable a l'emperador Bru de Sala
22/4/13
Aquesta setmana dos recitals
Aquesta setmana que hi ha una explosió d'actes i activitats entorn els llibres i la literatura perquè és Sant Jordi i tal i cual, participo de dos actes ben diferents
el primer, la Nit Espriuada que es farà a la Biblioteca de Can Pedrals de Granollers a partir de dos quarts de nou
i el segon, un sopar-recital que organitza Endavant de Caldes i que té aquest cartell
el primer, la Nit Espriuada que es farà a la Biblioteca de Can Pedrals de Granollers a partir de dos quarts de nou
i el segon, un sopar-recital que organitza Endavant de Caldes i que té aquest cartell
18/4/13
Traçar el fil de la vida
Digestió del projecte "Habitar Granollers" del Teatro de los Sentidos
"Dissabte 13 d'abril. Arribem al Teatre Auditori de Granollers disposats a viure una experiència dels sentits , a gaudir d'un teatre que es vol conscientment diferent. Predisposats a no tenir cap informació prèvia, un cop acabada l'obratampoc tenim com a objectiu trobar-ne tot el sentit. Descriure, només, el viatge. Descriure, potser, el rastre d'uns sentits explorats a través d'un fil."
Per llegir-lol sencer: Traçar el fil de la vida
"Dissabte 13 d'abril. Arribem al Teatre Auditori de Granollers disposats a viure una experiència dels sentits , a gaudir d'un teatre que es vol conscientment diferent. Predisposats a no tenir cap informació prèvia, un cop acabada l'obratampoc tenim com a objectiu trobar-ne tot el sentit. Descriure, només, el viatge. Descriure, potser, el rastre d'uns sentits explorats a través d'un fil."
Per llegir-lol sencer: Traçar el fil de la vida
19/3/13
Terrícola, editorial de la paraula viva
article a quatre mans amb Núria Maynou de la presentació d'Edicions Terrícola a Granollers
"N’hi ha que creuen que és bo escampar paraules arreu, fer-ho amb entusiasme, gust i amb cura. Així és com ha nascut Terrícola, petita i preciosista editorial a mans dels poetes Esteve Plantada i Laia Noguera. Qui millor que uns sensibles experts en aquest art per a fer néixer una nova editorial, un bressol on editar només poesia que estimin i admirin, en català. S’estrenen amb obres de Carles Hac Mor, Meritxell Nus i Jordi Valls Pozo."
per llegir-lo sencer: Terrícola, editorial de la paraula viva
"N’hi ha que creuen que és bo escampar paraules arreu, fer-ho amb entusiasme, gust i amb cura. Així és com ha nascut Terrícola, petita i preciosista editorial a mans dels poetes Esteve Plantada i Laia Noguera. Qui millor que uns sensibles experts en aquest art per a fer néixer una nova editorial, un bressol on editar només poesia que estimin i admirin, en català. S’estrenen amb obres de Carles Hac Mor, Meritxell Nus i Jordi Valls Pozo."
per llegir-lo sencer: Terrícola, editorial de la paraula viva
14/1/13
Els primers de l'any
Si llegiu aquest bloc -no deixo de preguntar-me si algú ho fa o és només un plasma de la hierpactivitat del meu oge cultural que interessa ben poc a la resta- sabreu que escric a diferents cantonades...doncs bé, aquí en recullo la primera collita del 2013
dos anti-opinions al Social.cat
...Som criminals? (article d'urgència) fet i firmat amb en Senén Roy
...Hi ha
i a Nuvol.com sobre el disc en directe de Sanjosex!
...Fent la viu-viu
(té alguns desperfectes respecte l'estructura que vaig enviar a nuvol, però vaja, tots ho fem per amor)
i a NacioGranollers.cat sobre el primer concert a la B1 del 13 amb Murnau B, PacoSan i The Missing Leach!
...Els altres també hi són
dos anti-opinions al Social.cat
...Som criminals? (article d'urgència) fet i firmat amb en Senén Roy
...Hi ha
i a Nuvol.com sobre el disc en directe de Sanjosex!
...Fent la viu-viu
(té alguns desperfectes respecte l'estructura que vaig enviar a nuvol, però vaja, tots ho fem per amor)
i a NacioGranollers.cat sobre el primer concert a la B1 del 13 amb Murnau B, PacoSan i The Missing Leach!
...Els altres també hi són
23/11/12
Menú
un menú complet
de primer...
Les altres llengües de Maria -Mercè Marçal a La Directa.cat
de segon...
On crema l'amor i l'odi (sobre l'obra Incendis) al NacioGranollers.cat
de postres...
(article no publicat que havia de ser per La Directa)
Conspirant poesia
David Caño i Carles Rebassa reciten a La Clau, el nou espai d'oci alternatiu del Baix Montseny
Són, sens dubte, dues veus per a la poesia de combat dels Països Catalans. Amb una obra que re-
evoluciona qui les precedeix, han eixamplat els marges de la poesia catalana actual i tracen el camí
que ha de venir.
Juganer i palpable, Carles Rebassa, té el tel de Blai Bonet i el gest insurgent de Nicanor Parra.
Rapsode excepcional capaç de transcriure l'experiència vital del qui es belluga per tots els racons
d'un cos. Va exhibir poemes propis com Ous Dos -una evasió temporal a un lloc de treball-, El
Bard -oda a la bogeria dels seus amics- o Dona Diaz -un desplegable oral del lema d'UPyD “Lo que
nos une”, en referència al D.N.I espanyol-. Mostrant l'elegància de revoltar-se en tot moment, va
llegir Guillem Defak, Ovidi Montllor i va cloure amb Blai Bonet.
Directa agitació, David Caño beu de Cassases o Lizano i fa brasa amb la contracultura i el
situacionisme. És qui escriu d'una determinada lluita política, la de carrer, constituint-se com a veu
d'una generació que va del 22@ fins el 15M i que ho busca tot. De l'últim llibre, “PostMortem”
i “Del no-res, TOT” (Tigre de Paper 2012) en va recitar un fragment dur, d'una puresa brillant i
incendiària. Fent rodar la veu, va dir David Castillo i el ja clàssic, La Llibertat.
Tant conspiradores com Brossa, que va aparèixer en boca dels dos, aquest parell de poetes no
només convencen sinó que vencen. Un plaer tenir-los just al marge de la poesia i al costat dels
moviments socials dels Països Catalans.
....i el sobretaula amb La Bête
El debat que planteja aquesta peça teatral és descomunal i diria, atemporal. El text fa aparèixer Elomire (J. Boixaderes) com un autor, director i actor que busca l'agitació humana en el teatre, desbordat davant la proposta, del seu mecenes Conti (Abel Folk), de compartir creació i escenari amb Valere (magistral, magistral, magistral J.Bosch), personatge egocèntric, excèntric i xerraire que viu del i pel divertiment quasi insubstancial de l'art. La direcció és de Sergi Belbel -en la seva última temporada, qui sap si la peça triada és un testimoni final-, la traducció, brillant, deJordi Sallent (versos alexendrins que sonen naturals i altament comprensibles) d'una obra, escrita per David Hirson, que cou el clau del debat cultural.
de primer...
Les altres llengües de Maria -Mercè Marçal a La Directa.cat
de segon...
On crema l'amor i l'odi (sobre l'obra Incendis) al NacioGranollers.cat
de postres...
(article no publicat que havia de ser per La Directa)
Conspirant poesia
David Caño i Carles Rebassa reciten a La Clau, el nou espai d'oci alternatiu del Baix Montseny
Són, sens dubte, dues veus per a la poesia de combat dels Països Catalans. Amb una obra que re-
evoluciona qui les precedeix, han eixamplat els marges de la poesia catalana actual i tracen el camí
que ha de venir.
Juganer i palpable, Carles Rebassa, té el tel de Blai Bonet i el gest insurgent de Nicanor Parra.
Rapsode excepcional capaç de transcriure l'experiència vital del qui es belluga per tots els racons
d'un cos. Va exhibir poemes propis com Ous Dos -una evasió temporal a un lloc de treball-, El
Bard -oda a la bogeria dels seus amics- o Dona Diaz -un desplegable oral del lema d'UPyD “Lo que
nos une”, en referència al D.N.I espanyol-. Mostrant l'elegància de revoltar-se en tot moment, va
llegir Guillem Defak, Ovidi Montllor i va cloure amb Blai Bonet.
Directa agitació, David Caño beu de Cassases o Lizano i fa brasa amb la contracultura i el
situacionisme. És qui escriu d'una determinada lluita política, la de carrer, constituint-se com a veu
d'una generació que va del 22@ fins el 15M i que ho busca tot. De l'últim llibre, “PostMortem”
i “Del no-res, TOT” (Tigre de Paper 2012) en va recitar un fragment dur, d'una puresa brillant i
incendiària. Fent rodar la veu, va dir David Castillo i el ja clàssic, La Llibertat.
Tant conspiradores com Brossa, que va aparèixer en boca dels dos, aquest parell de poetes no
només convencen sinó que vencen. Un plaer tenir-los just al marge de la poesia i al costat dels
moviments socials dels Països Catalans.
....i el sobretaula amb La Bête
El debat que planteja aquesta peça teatral és descomunal i diria, atemporal. El text fa aparèixer Elomire (J. Boixaderes) com un autor, director i actor que busca l'agitació humana en el teatre, desbordat davant la proposta, del seu mecenes Conti (Abel Folk), de compartir creació i escenari amb Valere (magistral, magistral, magistral J.Bosch), personatge egocèntric, excèntric i xerraire que viu del i pel divertiment quasi insubstancial de l'art. La direcció és de Sergi Belbel -en la seva última temporada, qui sap si la peça triada és un testimoni final-, la traducció, brillant, deJordi Sallent (versos alexendrins que sonen naturals i altament comprensibles) d'una obra, escrita per David Hirson, que cou el clau del debat cultural.
6/10/12
Estem fent l'últim #CCA12
Aquest octubre estem fent l'últim Cicle de Cants i Autors amb
carles belda, pau alabajos, caliu, marta rius, salagrau, abús, albert palomar, paul fuster, albert freixas
un cicle petit humil sincer necessàri i que s'acaba...
www.cantsiautors.cat
carles belda, pau alabajos, caliu, marta rius, salagrau, abús, albert palomar, paul fuster, albert freixas
un cicle petit humil sincer necessàri i que s'acaba...
www.cantsiautors.cat
27/8/12
Recital Indi a la #FMBiB
El proper dimecres 29 d'agost cap a les 12 del migdia serem al Vermut en Vers fent el Recital Indi amb en Misael dins la Blaugustfest dels Blaus de Granollers, una de les colles protagonista de la Festa Major de Granollers.
Podeu veure una nova crònica fet per nuvol.com del Festival Pròxims celebrat a Sant Feliu de Guixols
A distància del Pròxims
Podeu veure una nova crònica fet per nuvol.com del Festival Pròxims celebrat a Sant Feliu de Guixols
A distància del Pròxims
27/12/11
Diàleg
Jo amb el gos, ell amb la barretina. Jo amb una jaqueta de marca yankee, ell amb l'ovella fent-li d'armilla. Jo amb un cinturó de pell, ell amb una faixa. Jo amb unes botes, ell amb espardenyes i mitjons.
- Quin fred
diu ell
- Si, deu ni do
dic jo
- Ja deus saber d'on vinc vestit així
- Si
responc quasi insegur jo.
- Vaja, em tapo una mica però no faig pas mal a ningú vestit així, oi?
- No gens. Tot el contrari. Només faltaria
- Si, netejo una mica de país.
I marxa, el rapsode del Vallès, un d'aquells personatges que fan d'una ciutat un lloc on poder-s'hi sentir.
- Quin fred
diu ell
- Si, deu ni do
dic jo
- Ja deus saber d'on vinc vestit així
- Si
responc quasi insegur jo.
- Vaja, em tapo una mica però no faig pas mal a ningú vestit així, oi?
- No gens. Tot el contrari. Només faltaria
- Si, netejo una mica de país.
I marxa, el rapsode del Vallès, un d'aquells personatges que fan d'una ciutat un lloc on poder-s'hi sentir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)