Poesiai+

Les quatre cròniques de les quatre vetllades viscudes al Poesiai+

"La capbussada en la poesia de Whitman va ser total. Des del primer moment, els quatre anys de traducció es notaven en l’organisme del poeta. El so i el moviment del seu recitar, a més, anava flotant per les notes d’un Rocher tan subtil com protagonista. A base de loops fronterers i apunts naturalistes, el cantautor del Maresme acompanyava la veu del mallorquí que es va girar repetidament per seduir a tot el públic present. La humanitat de Whitman va succeir-se en poemes sobre la fusió amb la natura, sobre la sexualitat i l’esclavatge, en un cant constant a la llibertat vital i a l’amor com a forma de creació. Desbordants, Pons Alorda i Rocher van aconseguir que el públic els acompanyés, en el ressò autèntic de “Hi ha una cosa dins”."

per llegir-la sencera: Un lloc per a la poesia

"Amb la llum de la nit prenen-t’ho tot, el mallorquí Carles Rebassa va pujar a l’escenari disposat a oferir la seva subversió. La seva és una poesia amb una exigència metafòrica que contrasta amb un dir rítmic, quasi pedagògic."

per llegir-la sencera:  Nit de poetes

"En resum, vam ser davant l’evidència creativa d’un gran músic que, un cop tancada l’etapa Antònia Font, desplega un imaginari farcit de racons infinits capaç d’evolucionar i en certa manera, d’alliberar-se."

per llegir-la sencera: Imaginaris Poètics

"La desena edició del Poesia i+, ha mostrat que les coordenades estan ben marcades però alhora, no s’ha acomodat després del bon gust que va deixar la novena edició. Els programadors del festival, Eduard Escoffet i Pere Almeda, han sabut arriscar i sorprendre a parts iguals, ampliant cada cop més els límits del festival en una constant recerca d’un internacionalisme artístic del fet poètic en viu i en directe. L’any que ve hi tornarem si Palau i Fabre vol."

 per llegir-la sencera: Més Poesia Si us Plau

El darrer PopArb

crònica del darrer PopArb

"Mai sabrem si aquest va ser #elmillorpoparb perquè onze edicions donen per molt. Si que sabem del cert, que aquest #vasereldarrer. Ens preguntem fins a quin punt és necessari ometre judicis sobre aquest final inesperat i des d’aquí demanem que la mitificació sigui la justa."

Per llegir-la sencera: El millor PopArb. Finale

Fusiònica

Tot i que tard us deixo l'entrevista i la crònica del 17é Fusiònica

Entrevista a l'Arni de l'Arcada: "Granollers és una ciutat de botiguers, pensada pel comerç i no per a la cultura"

"Salvaje Montoya va allargar el seu inici tant com va poder en un exercici de risc davant un públic que ja acumulava hores de música al cos. Irreverents i hedonistes, d'imaginari Tarantino i elegància de barri, els Salvaje Montoya van riure de tot el que van poder mentre llençaven els seus talls surf i "garatgeros" amb picades d'ullet a la sardana o a la cumbia. I després de la "juerga", va tornar la contundència sonora i marcadament política de la mà d'Estricalla. Els basco-cantàbrics, liderats per l'històric Fernando (Corazon de Sapo o Kuraia), van aparèixer sense cap concessió en un directe explosiu, d'esclat salvatge i d'odi social en l'essència d'aquell rock basc que va marcar una època."

Per llegir-lo sencer: El foc fet els marges

 

Pau Vallvé a St. Feliu

La crònica del concert de Pau Vallvé a l'Arautors d'Incívic Zone al NacioGranollers.


"Tot i que el concert va començar amb excessiu retard, la sala es va omplir per escoltar el nou treball de Pau Vallvé, De bosc (Amniòtic Records , 2012). Un treball on Pau Vallvé es mostra estrictament personal, despullat de qualsevol personatge, i amb posicionament clar. Al disc, com en la resta de treballs que signa, Vallvé assumeix la totalitat de la creació: composició, lletres, instruments, gravació, disseny i edició. Tot s'ho fa ell."

per llegir-lo sencer: Tot va molt millor si estem contents

+ Articles

aquest any hem començat forts amb les col·laboracions a diferents mitjans

Al NacioGranollers
Tenim un problema: Granollers, on ets?
L'orgull de la paraula
Justícia Verdaguer

A Núvol
La no-escena

A La Directa
Som Països Catalans comença a caminar
Versos Lliures constata que la poesia en directe és ben viva

Dos articles

us deixo el link de dos articles

l'apat creatiu Eloi el Bon Noi i Ninette & The GoldFish: de contrastos i opcions a la @SalaNaub1

i l'article contra-opinió Esquitxades al social.cat

Recital Indi a la #FMBiB

El proper dimecres 29 d'agost cap a les 12 del migdia serem al Vermut en Vers fent el Recital Indi  amb en Misael dins la Blaugustfest dels Blaus de Granollers, una de les colles protagonista de la Festa Major de Granollers.

Podeu veure una nova crònica fet per nuvol.com del Festival Pròxims celebrat a Sant Feliu de Guixols
A distància del Pròxims

Festival FEM

Podeu llegir la doble crònica dia u i dia dos de la primera edició del Festival Fem que he fet pel digital de cultura Núvol.com

Gat Bornaix

El Festival Gat Bornaix és una d'aquelles propostes que em sonaven d'haver-ne vist cartells i on la programació, gairebé sempre, sembla buscar els marges de la música que roda amb certa regularitat pels escenaris, festivals, locals, cicles i festes d'aquest tros de terra nostra, i és per això que enguany, en veure el triple cartell i en saber que l'entorn on es celebrava és d'aquells que val la pena veure i viure i mirar i si, també, escoltar! vam fer-hi cap, vam parar l'orella, vam mirar amunt, vam beure estrelles i així va ser com, mica en mica, vam passar de la sal del mar de Tamariu a les pedres ben posades de Monells fins els prats verd-groc, hortets i sol, molt sol, i...

Esperit!

El projecte individual de Mau Boada no és fàcil, ni de fer ni de dirgerir, i és per això que segurament val més la pena quedar-se amb algunes de les sensacions i imatges que ofereix el celoni en directe que no pas en el tot;  i és que pot ser, alhora, brillant i desendreçat, dispers i aborrit, visceral i galàctic, destraler i ferèstec...el que sembla clar és que aquest home orquestra és un curiós investigador de la llibertat musical creativa d'un mateix cap els altres

Mates Mates

Diuen molts que són un dels descobriments de l'any perquè d'alguna manera segueixen la línia psicoldèlica i desenfadada que practiquen altres bandes que surten dels paramàtres del pop ben educat i el folk mal entés que es fa acutalment a casa nostra; per això, el directe de Vida Animal (produït per Joan Pons -i s'hi veu la seva marca-) és prou interessant per ser vist i prou entretingut per ser escoltat, la imatge del divertimento, alguna fugida a la crítica social i constants canvis rítmics que segurament semblen més birllants si al rellotge hi marca la una i escaix de la matinada

Paul Fuster

Repte ha estat el primer disc en català del nord-americà amb arrels a Cardona i un repte és el que planteja Paul Fuster en directe; brut però entrenyable, amb una bogeria estranyament lucida i sempre apunt de caure de la corda que el penja dels arbres, el directe és tot un show de rock en format reduït i vitalitat sense filtres, val la pena, i molt, veure'l en directe, per la guitarra construïda de les rentadores, per l'accent -no ens enganyem, ens fa gràcia- i per la interacció amb el públic, però sobretot per la visceralitat musical, la poètica lírica que serveix en directe i l'autenticitat que transpira per la barba

Versos i cerveses a la Garriga

Aquí teniu la crónica que he fet pel vallèsoriental.com del cerca-tasques poètic que va organitzar La Bordalla dins el Festival Primavera Poètica -en el qual hi vaig recitar en qualitat de substitut-

Versos i cerveses a la Garriga