Crònica de la Fira de Teatre de Tàrrega
"Els Dilluns post-Fira de Tàrrega, es lleva gris i amb els més menuts ja a
l’escola. A la zona d’acampada hi queden quatre resistents i pels
carrers, on és mercat setmanal, s’hi veuen més àvies que quisso-flautes.
Sovint, els que fem el guiri per fires i festivals, arribem amb tot a
punt i amb la programació marcant-nos el temps. Gaudir d’un post-mortem
és com fer l’equilibrista per la corda fina entre la rutina de la vida
quotidiana i l’excepció de convertir els espais públics en espais per a
l’art."
per llegir-la sencera: Itinerari particular a FiraTàrrega
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre. Mostrar tots els missatges
15/10/13
Una Caputxeta punk
Digestió de "La Caputxeta Galàctica" d'Insectotròpics al NacioGranollers
"Més que una obra, 'La Caputxeta Galàctica' de la companyia Insectotròpics , és un artefacte que planteja la necessitat d'una rebel·lió primigènia: rebutjar allò que s'espera de nosaltres i emprendre un viatge iniciàtic."
Per llegir l'article sencer: Una Caputxeta punk
"Més que una obra, 'La Caputxeta Galàctica' de la companyia Insectotròpics , és un artefacte que planteja la necessitat d'una rebel·lió primigènia: rebutjar allò que s'espera de nosaltres i emprendre un viatge iniciàtic."
Per llegir l'article sencer: Una Caputxeta punk
18/4/13
Traçar el fil de la vida
Digestió del projecte "Habitar Granollers" del Teatro de los Sentidos
"Dissabte 13 d'abril. Arribem al Teatre Auditori de Granollers disposats a viure una experiència dels sentits , a gaudir d'un teatre que es vol conscientment diferent. Predisposats a no tenir cap informació prèvia, un cop acabada l'obratampoc tenim com a objectiu trobar-ne tot el sentit. Descriure, només, el viatge. Descriure, potser, el rastre d'uns sentits explorats a través d'un fil."
Per llegir-lol sencer: Traçar el fil de la vida
"Dissabte 13 d'abril. Arribem al Teatre Auditori de Granollers disposats a viure una experiència dels sentits , a gaudir d'un teatre que es vol conscientment diferent. Predisposats a no tenir cap informació prèvia, un cop acabada l'obratampoc tenim com a objectiu trobar-ne tot el sentit. Descriure, només, el viatge. Descriure, potser, el rastre d'uns sentits explorats a través d'un fil."
Per llegir-lol sencer: Traçar el fil de la vida
9/2/13
+ Articles
aquest any hem començat forts amb les col·laboracions a diferents mitjans
Al NacioGranollers
Tenim un problema: Granollers, on ets?
L'orgull de la paraula
Justícia Verdaguer
A Núvol
La no-escena
A La Directa
Som Països Catalans comença a caminar
Versos Lliures constata que la poesia en directe és ben viva
Al NacioGranollers
Tenim un problema: Granollers, on ets?
L'orgull de la paraula
Justícia Verdaguer
A Núvol
La no-escena
A La Directa
Som Països Catalans comença a caminar
Versos Lliures constata que la poesia en directe és ben viva
23/11/12
Menú
un menú complet
de primer...
Les altres llengües de Maria -Mercè Marçal a La Directa.cat
de segon...
On crema l'amor i l'odi (sobre l'obra Incendis) al NacioGranollers.cat
de postres...
(article no publicat que havia de ser per La Directa)
Conspirant poesia
David Caño i Carles Rebassa reciten a La Clau, el nou espai d'oci alternatiu del Baix Montseny
Són, sens dubte, dues veus per a la poesia de combat dels Països Catalans. Amb una obra que re-
evoluciona qui les precedeix, han eixamplat els marges de la poesia catalana actual i tracen el camí
que ha de venir.
Juganer i palpable, Carles Rebassa, té el tel de Blai Bonet i el gest insurgent de Nicanor Parra.
Rapsode excepcional capaç de transcriure l'experiència vital del qui es belluga per tots els racons
d'un cos. Va exhibir poemes propis com Ous Dos -una evasió temporal a un lloc de treball-, El
Bard -oda a la bogeria dels seus amics- o Dona Diaz -un desplegable oral del lema d'UPyD “Lo que
nos une”, en referència al D.N.I espanyol-. Mostrant l'elegància de revoltar-se en tot moment, va
llegir Guillem Defak, Ovidi Montllor i va cloure amb Blai Bonet.
Directa agitació, David Caño beu de Cassases o Lizano i fa brasa amb la contracultura i el
situacionisme. És qui escriu d'una determinada lluita política, la de carrer, constituint-se com a veu
d'una generació que va del 22@ fins el 15M i que ho busca tot. De l'últim llibre, “PostMortem”
i “Del no-res, TOT” (Tigre de Paper 2012) en va recitar un fragment dur, d'una puresa brillant i
incendiària. Fent rodar la veu, va dir David Castillo i el ja clàssic, La Llibertat.
Tant conspiradores com Brossa, que va aparèixer en boca dels dos, aquest parell de poetes no
només convencen sinó que vencen. Un plaer tenir-los just al marge de la poesia i al costat dels
moviments socials dels Països Catalans.
....i el sobretaula amb La Bête
El debat que planteja aquesta peça teatral és descomunal i diria, atemporal. El text fa aparèixer Elomire (J. Boixaderes) com un autor, director i actor que busca l'agitació humana en el teatre, desbordat davant la proposta, del seu mecenes Conti (Abel Folk), de compartir creació i escenari amb Valere (magistral, magistral, magistral J.Bosch), personatge egocèntric, excèntric i xerraire que viu del i pel divertiment quasi insubstancial de l'art. La direcció és de Sergi Belbel -en la seva última temporada, qui sap si la peça triada és un testimoni final-, la traducció, brillant, deJordi Sallent (versos alexendrins que sonen naturals i altament comprensibles) d'una obra, escrita per David Hirson, que cou el clau del debat cultural.
de primer...
Les altres llengües de Maria -Mercè Marçal a La Directa.cat
de segon...
On crema l'amor i l'odi (sobre l'obra Incendis) al NacioGranollers.cat
de postres...
(article no publicat que havia de ser per La Directa)
Conspirant poesia
David Caño i Carles Rebassa reciten a La Clau, el nou espai d'oci alternatiu del Baix Montseny
Són, sens dubte, dues veus per a la poesia de combat dels Països Catalans. Amb una obra que re-
evoluciona qui les precedeix, han eixamplat els marges de la poesia catalana actual i tracen el camí
que ha de venir.
Juganer i palpable, Carles Rebassa, té el tel de Blai Bonet i el gest insurgent de Nicanor Parra.
Rapsode excepcional capaç de transcriure l'experiència vital del qui es belluga per tots els racons
d'un cos. Va exhibir poemes propis com Ous Dos -una evasió temporal a un lloc de treball-, El
Bard -oda a la bogeria dels seus amics- o Dona Diaz -un desplegable oral del lema d'UPyD “Lo que
nos une”, en referència al D.N.I espanyol-. Mostrant l'elegància de revoltar-se en tot moment, va
llegir Guillem Defak, Ovidi Montllor i va cloure amb Blai Bonet.
Directa agitació, David Caño beu de Cassases o Lizano i fa brasa amb la contracultura i el
situacionisme. És qui escriu d'una determinada lluita política, la de carrer, constituint-se com a veu
d'una generació que va del 22@ fins el 15M i que ho busca tot. De l'últim llibre, “PostMortem”
i “Del no-res, TOT” (Tigre de Paper 2012) en va recitar un fragment dur, d'una puresa brillant i
incendiària. Fent rodar la veu, va dir David Castillo i el ja clàssic, La Llibertat.
Tant conspiradores com Brossa, que va aparèixer en boca dels dos, aquest parell de poetes no
només convencen sinó que vencen. Un plaer tenir-los just al marge de la poesia i al costat dels
moviments socials dels Països Catalans.
....i el sobretaula amb La Bête
El debat que planteja aquesta peça teatral és descomunal i diria, atemporal. El text fa aparèixer Elomire (J. Boixaderes) com un autor, director i actor que busca l'agitació humana en el teatre, desbordat davant la proposta, del seu mecenes Conti (Abel Folk), de compartir creació i escenari amb Valere (magistral, magistral, magistral J.Bosch), personatge egocèntric, excèntric i xerraire que viu del i pel divertiment quasi insubstancial de l'art. La direcció és de Sergi Belbel -en la seva última temporada, qui sap si la peça triada és un testimoni final-, la traducció, brillant, deJordi Sallent (versos alexendrins que sonen naturals i altament comprensibles) d'una obra, escrita per David Hirson, que cou el clau del debat cultural.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)